:
:l
:
È
L

E IU U GU C dolisióts ad M ia ilia

 

312 LA DIVINA COMÈDIA

 

en una forma imatjada: aé Qui dirigí el teu arc cap aquest blanc o
I diu el poeta: 4Per filosòfics arguments i per autoritat que del Cel
davalla (o sigui, per la raó i la revelació), convé que tal amor em
marqui amb la seva empremta2.

Tres tercines segueixen, el sentit de les quals es pot condensar
en aquest raonament : el bé crea amor, i tant més gran com més
perfecte és el bé, essent Déu el Bé Suprem, i els altres tan sols un
reflex d'Ell, és consequència lògica que Déu té d'ésser estimat per

— damunt de tota cosa. dl aquesta veritat me l'aclareix, diu el poeta,

aquell que em demostra el Primer Amor de totes les substàncies
sempiternesm. Entre els comentaristes hi ha diverses opinions per
descobrir qui és aquell al qual el Dant es refereix. Uns creuen que
és Aristòtil, que en el llibre cDe Causiso ensenya que Déu és la
causa suprema, i exhorta les ànimes a unir-se amb ella. El Dant,
en el 4 Conviviov, especifica aquests conceptes i cita l'autoritat
d'Aristòtil. Altres creuen que aquell és Plató, que en el cBanqueta
diu que l'Amor (el Bé Suprem) és la primera de totes les subs-
tàncies sempiternes. Algú creu que el Dant es refereix a Dionís
Areopagita, tenint en compte les seves teories exposades en eDe
caelesti hierarchiax (u, 3).

Segueix el Dant: 4Me l'aclareix la veu del Veraç Autor (Déu)
que diu, parlant de Si a Moisès: 'Jo et faré veure tot valor" (valor
en sentit de bé), i alludeix aquell passatge de l'Èxode en el qual
Moisès demana: dOstende mibi gloriam tuamo, i Déu li contesta :
cEgo ostendam omne bonum tibio (Ex. XXXII, 18-19). dl encara me
l'aclareixes tu, diu el poeta al Sant, començant el teu gran pregó,
que crida l'arcà d'ací, allà baixo. Alguns creuen que aquest egran
pregós és l'Apocalipsi, altres hi volen veure el començament de
l'Evangeli de Sant Joan, on és tractat el misteri (l'arcà) de l'Encar-
nació del Verb.

Sant Joan demana al poeta encara si hi ha altres cordes que
l'estirin cap a Déu (com a Bé estimat sobre els altres) i l'incita a dir
camb quantes dents aquest amor el mossegax. Imatge magnífica,
adient a la càlida tensió del diàleg. I el poeta, reprenent la força de
la imatge, afegeix: d'Totes aquestes mossegades que poden girar el
cor de cara a Déu, contribueixen a la meva Caritato. 1 cita quines
són aquestes mossegades: 4L'existència del món (que revela la bon-