La i o MEC IEO IEU SL E EMa da aA Me9a pida MA RL La ) 834d O bètedi 3414 3I0 LA DIVINA COMÈDIA Tu vols saber quan és que Déu m'instaHa en el verger on aquesta es decidí 11 a preparar-te per tan llarga escala, i vols saber quant temps en vaig fruir, i de què, el gran desdeny, fou escarment, 14 — i el meu llenguatge, i el refet per mi. Fill meu, l'haver clavat al fruit la dent, causa no fou per si de tant exili, 117 que ho fou traspassar el límit, solament. Allí on ta dama va cercar Virgili, quatre mil i tres-cents i dos volums 120 del sol, van retardar-me aquest concili, i retornar el vaig veure a tots els llums nou-centes trenta voltes consumades, 123 mentre vaig trepitjar els terrestres grums. Mon llenguatge fini ses alenades ans que l'obra impossible de Nemrod 196 consumís la suor de les gentades , que mai efecte de raó no pot, pel gust dels homes passatger, mesura 199 igual marcar, ni mantenir un sol trot. Natural és parlar, però natura deixa a vostre voler i vostre costum, 132 que ho feu com millor escaigui a vostra cura. Tu vuogli udir quant'è che Dio mi pose e vidi lui tornare a tutt" i lumi nell'eccelso giardino ove costei della sua strada novecento trenta in 4 COSi lunga scala ti dispose, fiate, mentre ch' io in terra fu'mi. iaa e quanto fu diletto alli occhi miei, La lingua ch' io parlai fu tutta spenta e la propria cagion del gran disdegno, innanzi che all'ovra inconsum mabile qa € l'idioma ch' usai e ch' io fei. fosse la gente di Nembròt attenta, vsa Or, figliuol mio, non il gustar del legno chè nullo effetto mai razionabile, fu per sè la cagion di tanto essilio, per lo piacere uman che rinovella n7 Ma solamente il traspassar del segno. seguendo il cielo, sempre fu durabile. — 49 Quindi onde mosse tua donna Virgilio, Opera naturale è ch' uom favella, quattromilia trecento e due vo:umi ma cOsi o cosi, natura lascia 140 di sol desiderai questo concilios poi fare a voi, secondo che v'abbella. s8s