diesdaa aaaa oa ida MMa OE MRC S LS ea SE MRA EA RE S OEEA

 

 

308 LA DIVINA COMÈDIA
amb la ja dita coneixença viva,
m'han tret del navegar en l'afecte tort,
63 i del dret m'han posat damunt la.riba.
I la verdura que verdeja en l'hort
de l'Etern Hortolà, l'estimo en tant
66 que del bé d'Ell en ella hi ha conhort.o
I en fer silenci jo, un dolcíssim cant
en el Cel esclatava a veu oberta,
69 i Beatriu s'hi unia: eSant, Sant, Santlo.
l com a un llum agut hom es desperta,
per l'esperit visiu, quan recorrent
72 va, la claror, dels ulls plec i coberta,
i el desvetllat allò que veu no entén,
i a divagar destarotat comença,
75 fins que reflexió el posa al corrent,
així dels ulls tota la brossa em llença
Beatriu amb els seus, d'una esplendor
78 que a mil milles n'hauríem coneixença,
i quan l'esguard se'm renta de foscor,
esbalait pregunto jo qui era
81 un quart llum que ens venia a fer claror.
I ella em fa: 4Dintre el raig a Déu venera
l'ànima humana que primer creà
84 letern amor de la Virtut Primera2.
con la predetta conoscenza viva, e lo svegliato ciò che vede aborre,
tratto m' hanno del mar dell'amor torto, si nescia è la subita vigilia
es € del diritto m'" han posto alla riva. fin che la stimativa non soccorres 46
Le fronde onde s' infronda tutto l'orto cosi delli occhi miei ogni quisquilia
dell'ortolano etterno, am' io cotanto fugò Beatrice col,raggio de' suoi,
es Quanto da lui a lor di bene è porto.o che rifulgea da piú di mille milia: "
Si com' io tacqui, un dolcissimo canto onde mei che dinanzi vidi poi,
risonò per lo cielo, e la mia donna e quasi stupefatto domandai

es dicea con gli altri: cSanto, santo, santols d' un quarto lume ch' io vidi con noi.

E come a lume acuto si disonna E la mia donna: cDentro da quei rai
per lo spirto visivo che ricorre vagheggia il suo fattor l'anima prima
m allo splendor che va di gonna in gonna, che la prima virtú creasse mai2. 8