CANT XXVI

CEL VUITÈ O ESTRELLAT: TRIOMEF DE CRIST

El Dant examinat per Sant Joan sobre la Caritat.
La vista recuperada. Adam. Preguntes del poeta i respostes del
primer pare: la naturalesa del pecat original: el temps de la —
Creació i la durada de la vida d'Adam, la llengua
primera, i la duració de l'estada a l'Edèn.

UAN pels meus ulls anava jo tement,
apagats per la fúlgida famada,
s — sOrtí una veu que va tornar-me atent,

i digué: eEn tant no et sigui retornada
la vista, que et fallí a ma llum conjunta,
6 que et vagi amb la conversa compensada.

Comença, doncs, i digues on apunta
l'ànima teva, i resta convençut
9 que és ta vista suspensa i no difunta,

perquè la dama que pels cels t'ha dut,
pel guariment, té dins de la mirada .
13 de la mà d'Ananias la virtut.x

CANTO XXVI

MnNTR’ I0 dubbiava per lo viso spento, Comincia dunque, e di ove s'appunta
della fulgida fiamma che lo spense l'anima tua, e fa ragion che sia
s USCi un spiro che mi fece attento, la vista in te smarrita e non defunta: ò
dicendo: elntanto che tu ti risense perchè la donna che per questa dia
della vista che hai in me consunta, region ti conduce, ha nello sguardo

4 ben è che ragionando la compense. la virtú ch'ebbe la man d'Anania.o 16

EE EE RI CRCIEO IAT Ia

URBSS