PARADÍS. CANT XXV 303

 

dicet matri sune: "Mulier, ecce filius tuus" . Deinde dicit discipulo:
"Ecce mater tua'v (XIX, 26-27).

Ara bé, el poeta, tenint consciència que es troba davant de
l'ànima del Deixeble estimat, la qual batega dins d'un sol potentís-
sim, vol veure si amb l'ànima hi ha també el cos del Sant, i en fixar
els ulls, la molta claror l'enlluerna i el cega temporalment.

Una llegenda derivada de les paraules que Sant Joan recull de
Crist, eSic volo eum manere donec veniamy (XXI, 20-23), volia que
Sant Joan hagués pujat al Cel en cos i ànima. Aquesta total
assumpció és declarada possible per Sant Agustí i Sant Tomàs, però
l'Església només admet un tal pujar al Cel, per als cossos de Crist
i de la Verge.

Sant Joan ho diu ara clarament al poeta: cç Per què t'esforces a
veure el que no hi ha2 En terra és sepultat el meu cos, i ho serà
fins que el nostre nombre (el nombre dels benaurats, que gaudiran,
en cos i tot, del Cel, després del Judici universal) s'acordi amb
l'etern propòsito (de Déu). El Dant diu en el cConviviox (III, v, 6)
que els beats seran en igual nombre que els àngels rebels i ompliran
el buit que deixaren aquells.

I continua Sant Joan: cNomés amb les dues estoles o vestes
(a les quals aHudeix Isaias, O sigui, amb ànima i cos), entraren en
el claustre dels beats, les dues llums (el Crist i Maria) que abans
pujaren, (a l'Empiri). El poeta s'hi ha referit en el cant XXIII
(versos 85 i segs. i 112 i segs.). I diu el Sant: cAixò ho portaràs
al vostre món-, per tal d'esborrar la llegenda.

Després d'aquesta relació de temes sublims, el poeta s'enamora
d'una comparació marinera, fresca dins del seu pur realisme, i
comenta la sobtada ceguesa, en els quatre versos finals, d'una patè-
tica dolçor.

pna

ï,
ita
Bia

RSRpag tt
tira st tad

GRr

S MIert
RS EStLIECSta D

Har