PARADÍS. CANT XXV 301 tr cida dnid rr taad t dr d l l l a i dRra que eno per saber són demanatsx, sinó perquè ell pugui explicar a la terra com aquesta virtut és cara a Sant Jaume, Beatriu els deixa a la bona disposició del Dant. Remarca Beatriu que aquests punts no li seran efortso, i hem d'entendre difícils, ni de cjactàncian. És a dir, no tindrà de vantar-se dient que posseeix l'Esperança en grau extrem, perquè això ja ho ha dit Beatriu, per altra banda, i com veurem en la definició que ve, com que l'Esperança és fruit dels mèrits propis, confessar una gran possessió d'aquesta virtut signifi- caria declarar uns grans mèrits, cosa impròpia de la discreció del Dant, sobretot en presència d'una persona tan superior com és Sant Jaume. La definició que dóna el poeta és la mateixa del Mestre de les Sentències : eSpes est certa exspectatio fulurae beatitudinis, veniens ex Dei gratia et ex meritis praecedentibusn (Pere Lombard : SENT. m, 26). (De molts estels em ve aquesta llumo, diu el poeta, i el primer serà David, cel suprem cantor del Suprem Cabdillv, i cita les parau- les del salm ix: eSperent in te qui moverunt nomen tuumn. $ Qui no coneix el nom de Déu si té la meva Fe2x, exclama el Dant d'una manera patètica, no gaire corrent en aquest poema. Dirà després a Sant Jaume, que la seva Epístola destila tanta Esperança en ell, que n'està ple i fins en creplouo damunt els altres. Com nota el Vandelli, realment en l'Epístola de Sant Jaume no es parla de l'Esperança d'una manera explícita, però no hi manquen passatges per a infondre-la en el cor dels creients (I, 12 u, 55 IV, 8). cg Què et promet l'Esperançaèo, demana Sant Jaume després d'afirmar com ell estima aquesta virtut: i el Dant contesta: dLa glòria eterna i la resurrecció de la carn. El terme, que em mostren les Sagrades Escriptures, per designar les ànimes amigues de Déu, m'assenyala les promeses de l'Esperançax. I referint-se a la resur- recció de la carn, alludeix el text d'Isaias: dln sua terra duplicia Possidebunt, laetitia sempiterna erit eisv (IS. xi, 7). I diu a Sant Jaume: cEl teu germà encara més especifica allí on tracta de les blanques estolesx, referint-se a les stolis albis dels benaurats davant el tron de Déu, del llibre vin de l'Apocalipsi. Finides les paraules del Dant, l'aprovació es manifesta amb el chor que entona el salm citat, Sperent in te, Ó Després de Sant Pere i de Sant Jaume, una tercera gran figura — EereceerEze cccr Ir ER E: Ri cii