B
E2a

SUMSRIA I IGIA r "'I':'Z'."I'Í'I'ï"'f'“_."_?_'Wlfffï_'—"a"ï“' Mj('l’"' pé

 

300 LA DIVINA COMÈDIA

sència del gloriós Apòstol, i ella, per precisar i definir la figura del
Sant, li dirà: dinclita vida, que tan bé vares parlar de l'abundor de
gràcies celestials promeses als justos, fes que aquí ressoni l'Espe-
rança, tu que la representes cada vegada que Jesús distingeix amb
el seu afecte tres personesle. AHudeix Beatriu, primer de tot,
l'Epístola de Sant Jaume i el que en ella hi ha escrit de la cbasilicar
dels benaurats: dSi quis vestrum indiget sapientia, postulet a Deo, qui
dat omnibus affuenter, el non improperat, et dabitur ei... Omne
datum optimum et omne donum perfectum desursum est, descen-
dens a patre luminum, apud quem non est transmutatio, nec vicissitu-
dinis obumbratio...v. (IAC. I, $, 17).

En les altres paraules que li diu, recorda l'honor fet per Jesús
als tres deixebles, Pere, Jaume i Joan, primer en la Transfiguració
del Tabor, després en el miracle de la filla de Jairo i finalment en
PHort de les Oliveres. En aquests actes evangèlics, Sant Jaume
representa l'Esperança, com Sant Pere i Sant Joan representen la
Fe i la Caritat, respectivament.

El Dant sent, després de les paraules de Beatriu, la invitació de
l'Apòstol, que li manifesta: cAixeca el front i assegura bé els teus
ulls en la meva llum, que les coses que vénen del món dels mortals
han de madurar amb els nostres raigss. I afegeix: Ja que per la
seva gràcia el nostre Emperador (Déu) vol que t'encaris amb els
seus comtes (els benaurats), de manera que, coneixent la realitat
del Paradís — la veritat d'aquesta Cort —, l'Esperança (d'arribar-hi
un dia), que allà enamora del que és bo, et conforti a tu i als altres,
digues què és aquesta virtut, d'on et ve i com la posseeixesn. Sant
Jaume no demana al Dant si té Esperança, com Sant Pere li ha
demanat si tenia Fe, perquè havent-se demostrat la Fe del Dant,
l'Esperança és conseqiiència natural d'aquella.

Abans que el poeta contesti, Beatriu intervindrà per evitar que
ell faci la presentació dels seus mèrits: 4L'Església militant no té
cap fillol més ple d'Esperança que aquest, com tu mateix pots
llegir-ho en l'Astre que aviva el nostre estol (en el mirall de la divi-
nitat), i' per això li ha estat concedida la gràcia de venir des d'Egipte
(el món dels mortals) a Jerusalem (el món dels benaurats) abans
que hagi prescrit la seva lluita mortalo.

Els altres dos punts — què és l'Esperança i d'on li ve al poeta—,