PARADÍS. CANT XXV 299

 

com, per cessar fatiga, o pas estret,
els rems, que al viu de l'aigua han tret bromera,
135 s'immobilitzen en sentir un xiulet.

Ai, quin neguit la meva pau altera,
quan, cercant Beatriu, els ulls girats
res no van veure, amb tot i que jo era

139 prop d'ella, i en el món dels benaurats Í

SÍ come, per cessar fatica o rischio, Ahi quanto nella mente mi commossi,
li remi, pria nell'acqua ripercossi, quando mi volsi per veder Beatrice,
1ss tUtti si posano al sonar d' un fischio. per non poter veder, ben che io fossi

presso di lei, e nel mondo felicel 189

COMENTARI AL CANT XXV

ESPRÈS. de l'exaltació de la Fe i el diàleg entre el Cap dels Apòs-

tols i el poeta de Florència, vindrà ara la prova de l'Esperança,

i és natural que abans d'entrar de ple en la contemplació d'aquesta

virtut, el Dant aHudeixi les seves esperances i encara es fac1 iHusions.

Pensa que potser amb la grandesa del poema que és a les acaballes,

a el poema sagrat en el qual el Cel i la terra han posat màv, podrà

entendrir els seus compatricis i obtenir que se li aixequi l'exili.

S'imagina tornar fet un altre home i madurat pels anys, a rebre la
corona de poeta allí on el varen batejar...

Tot seguit, aquestes emocions temporals s'esfumen davant la
claror diamantina de les emocions eternes. De l'esfera d'on eixí
l'esperit lluminós de Sant Pere — ela primícia dels seus vicaris esco-
llida per Cristo —, se'n desprèn un altre, i aquell va a trobar-lo,
com un colom que s'acosta al seu company. Beatriu ens dirà qui és
aquest magne esperit, tan ben rebut per Sant Pere: eMira, mira:
és el baró pel qual allà baix és visitada Galíciar. Sap tothom la
importància que els pelegrins medievals donaven a Santiago de
Compostela, a Galícia, i a la visita del sepulcre de Sant Jaume. Les
paraules de Beatriu expliquen, doncs, que el poeta es troba en pre-

 

ag8.

BEEU RST

c Dr

ii

Rr

IUNSI

dimeNtmantIa