PARADÍS. CANT XXV 297

:

87

90

93

102

105

108

vol que en reparli a tu que n'ets encès,
i com que això m'és agradable, digues
allò que l'Esperança t'ha promès 2.

ljo: d Les noves lleis i les antigues
la promesa em senyalen, designant
les que de Déu són ànimes amigues.

Diu Isaias que es revestiran
en llur país amb una doble vesta,
i llur país és aquest viure sant.

I el teu germà el mateix confort em presta
quan es posa a parlar del blanc vestit
i el que li és revelat ens manifesta. o

I bon punt el que deia va ésser dit,
cEn tu esperen a damunt nostre s'oia,
i tothom va lligar-s'hi amb un sol crit.

Després, entre ells, un altre llum lluia,
si a Càncer resplendís un tal cristall
Phivern tindria un mes tot fet de dia.

I com s'alça i arriba i entra al ball
una fadrina alegre, per fer honor
a la núvia, sens crit ni escarafall,

així ve la magnífica esplendor
a les dues que en dansa acalorada
manifestaven llur ardent amor.

vuol ch' io respiri a te che ti dilette
di lei, ed èmmi a grato che tu diche
ss quello che la speranza ti promettes,

E io: aLe nove e le scritture antiche
Pongono il segno, ed esso lo mi addita,
so dell'anime che Dio s' ha fatte amiche.

Dice Isaia che ciascuna vestita
nella sua terra fia di doppia vesta,
ss € la Sua terra è questa dolce vita.

E 'l tuo fratello assai vie piú digesta,
là dove tratta delle bianche stole,
ss Questa revelazion ci manifesta. o

Il-20 "

E prima, appresso al fin d'este parole,
tSperent in te' di sopr' a noi s' udi,
a che rispuoser tutte le carole. :
Poscia tra esse un lume si schiari
Si che se 'l Cancro avesse un tal cristallo,
l inverno avrebbe un mese d' un sol di. 108

E come surge e va ed entra in ballo
vergine lieta, sol per fare onore
alla novizia, non per alcun fallo, 165

cosi vid' io lo schiarato splendore
venire a' due che si volgieno a nota
qual conveniesi al loro ardente amore. 108