PARADÍS. CANT XXV 295

—— t tt E 089

Tal confort em vingué del foc segon,
i vaig guaitar els cimals extraordinaris
que de tant pes van ajupir-me el front.

39
c Ja que, per gràcia, vol que tu t'encaris,
el nostre Emperador, abans de la mort,
42 en l'aula més secreta, amb sos vicaris,
per tal que, vist el ver d'aquesta Cort,
l'Esperança, que al món d'allà us empara,
45 sigui dels altres i de tu confort,
digues el que ella és, i com amara
la teva ment, i d'on et va arribar.o
48 Així seguia el segon llum encara.
I aquella que les plomes m'engrescà
de les ales en tan altíssim vol,
51 per la resposta així em va preparar:
c L'Església militant no té fillol
més encès d'Esperança, com escrit
54 en l'Astre està que aviva el nostre estol.
D'Egipte, per això, li és concedit
venir a Jerusalem, a un veure ple,
67 abans que el militar li hagi prescrit.
Els dos punts altres, que no per saber
són preguntats, sinó perquè ell reporti
60 com aquesta virtut et fa plaer,
Questo conforto del foco secondo E quella pia che guidò le penne
mi venne, ond' io levai li occhi a' monti delle mie ali a cosi alto volo,
ss Che li 'ncurvaron pria col troppo pondo. alla risposta cosi mi prevenne: s
ePoi che per grazia vuol che tu t'affronti eLa Chiesa militante alcun figliuolo
lo nostro imperadore, anzi la morte, non ha con piu speranza, com'è scritto
44 NEll'aula piú secreta co' suoi conti, nel sol che raggia tutto nostro stuolo: éa
si che, veduto il ver di questa corte, però li è conceduto che d' Egittto
la spene, che là già bene innamora, vegna in lerusalemme, per ve dere,
45 in te ed in altrui di ciò conforte, anzi che 'l militar li sia prescritto. s:
di quel ch'ell'è, e come se ne "nfiora Li altri due punti, che'non per sapere
la mente tua, e di onde a te venne.s son dimandati, ma perch'ei rapporti

es Cosi segui l secondo lume ancora. quanto questa virtú t'è in piacere, so