PARADÍS. CANT XXIV 291 cmad padar imèri ta ienairtie ir eiom mda m mada la pobresa, del dejuni i de la humilitat, sense mitjans ni poder de cap mena, i vas sembrar la bona planta, que fou vinya i ara és prunyón (prunera borda, estèril i plena de punxes). Aquest argument de la propagació de la Fe és el mateix de Sant Agustí: d Si per Apostolos Cbristi, ut eis crederetur resurrectionem atque ascensionem praedican- tibus Cbristi, etiam ista miracula facta esse non credunt, hoc unum grande miraculum sufficit, guod eis terrarum orbis sine ullis miraculis credidita (DE Civ. DEI Xxi, 5). El mateix argument és explicat i comentat per Sant Tomàs (C. GENT. I, 6). Tots els benaurats, davant de la professió dantesca, entonen aleshores un Te Deum, i Sant Pere, aprovant absolutament el que el Dant ha dit fins ara, li diu que formuli la seya fe i manifesti el perquè del seu creure, i el Dant aleshores, abans de contestar con- cretament, expressarà encara el seu respecte i la seva admiració al més gran dels Apòstols, i li dirà: dEsperit que veus allò que vas creure (de Crist ressuscitat i triomfant), i tant ho vas creure que vencies amb la teva fe peus més joves que els teus. AHudeix aquí el Dant un passatge de l'Evangeli de Sant Joan (Xx, 3-10), en el qual es diu que Sant Joan, per ésser més jove, arribà abans al sepul- cre de Crist, però que Sant Pere hi entrà primer, i primer es va convèncer de la resurrecció de Jesús. El Dant confessa un sol Déu etern, que mou tot el cel —no essent mogut—, que és amat i desitjat (de tot l'univers que ell mou). Diu que no té solament proves físiques i metafísiques d'aquesta veritat — Sant Joan dóna cinc proves físiques i metafí- siques de l'existència de Déu — , perquè a més el confirmen en la seva creença Moisès, els Profetes i els Salms (d Necesse est impleri omnia quae scripta sunt in lege Moysi, et Propbetis, et Psalmis de meo, Le. xxiv, 44), i els llibres del Nou Testament: els Evangelis (ins- trumentum evangelicum) i eel que vosaltres escrivíteu santificats pel foc de l'Esperit Sant (insirumentum apostolicum): Actes, Epístoles i Apocalipsi. cl crec en Tres Persones eternes, diu el poeta, les quals pos- seeixen una essència una i trina que admet el són i l'ésv. Són Tres Persones i és un sol Déu. El Dant adapta el seu acte de Fe al símbol de Sant Atanasi, articles 3 i 4: dFides qutem calbolica baec est, ut unum Deum in Tri- adr 13 E CI ttaA ES iER HHCSCOS ta È h.