iia

a

Mra had maa 0E

 

290 LA DIVINA COMÈDIA

 

tatione, per quae non est adbaesio intellectus firma ad aliquido (SUM.
TuEoL. IÍ, u, 4, I). I

Sant Pere diu que accepta la definició del Dant, si li explica per
què creu que la Fe és una substància i per què és un argument.
L'explicació que dóna el Dant és gairebé la mateixa de Sant Tomàs,
que acabem de transcriure, referent a per què la Fe és substància,
especialment en els versos 73 a 75. l és argument, la Fe, i té la
força probatòria de l'evidència, encara que la matèria de la Fe sigui
invisible.

Després de l'exposició dantesca, Sant Pere diu que, si totes les
coses s'entenguessin d'aquesta manera recta, com ell entén el con-
cepte de la Fe, no hi hauria lloc a falses argumentacions sofístiques,
O les mateixes falses argumentacions no tindrien partidaris.

Un cop examinats l'aliatge i el pes d'aquesta moneda —i aquí
la imatge s'adiu al tema delicat de la Fe, que pot ésser tan falsificat
com la moneda—, Sant Pere pregunta al Dant si aquesta cmoneda 2
la té a la bossa. dJa ho crec, diu el poeta, tan rodona i lluent, que
sobre el seu encuny no hi ha lloc a dubteso.

A continuació Sant Pere demana al Dant d'on ve la seya Fe,
afitmant de passada que aquesta cara joian —la Fe— és el fona-
ment de totes les virtuts. ( Omne quod non est ex fide, peccatum estn
(Rom. xiv, 23). dImpossibile est sine fide placere Deo (HEB. XI, 6).
El Dant contestarà que la Fe li ve de la conclusió que ell ha tret de
la veritat que l'Esperit Sant ha difós sobre cla pell vella i la nova2,
entenem, per aquestes pells, l'Antic i el Nou Testament, escrits
sobre pergamí, o sobre pell de cabra, si es vol.

Continuant la metàfora del siHogisme, Sant Pere, referint-se als
Llibres Sagrats, dirà: 4 L'antiga i la nova Escriptura que tal conse-
qiiència et donen, é per què creus que contenen la paraula de Déu2o
El Dant contesta ràpid: 4 Els miracles són la prova que m'ho de-
mostran, però Sant Pere, encara: dé Qui t'assegura que aquests
miracles són certs2. Ho jura — afirma — solament aquell llibre del
qual es vol provar amb aquests miracles que és obra divina:. El
Dant, més ferm que mai, contesta: eSi el món es convertí al Cris-
tianisme sense miracles, aquest fet és un miracle tan gran, que tots
els altres plegats no en representen ni una centèsima part. Perquè
tu, i com tu els altres Apòstols, vas predicar la doctrina pel camí de