PARADÍS. CANT XXIV 289
iira aa maidntadmaieser i iid l ir iacae cii ii
l'escena en la qual ell és examinat per Sant Pere d'una manera
simplicíssima i natural, com un rector que pregunta la Doctrina
a un noi.

El Dant no perd la serenitat, i diu que es va armar com el
batxiller que es prepara i no parla fins que el mestre proposa la
questió c per aprovar-la, no per terminar-la2. I és que el Dant pensa
aquí en les discussions que es tenien en les escoles de teologia. El
baccellier — nosaltres diem batxiller —, era el baccalarius, titol de
l'estudiant que, finits uns cursos determinats, podia aspirar a la dig-
nitat de doctor. cAprovars té aquí el sentit escolàstic d'adduir les
proves, que era feina del batxiller, mentre que el cterminar o
csentenciarx era tasca del professor.

Sant Pere, convertit en mestre, dirà tot seguit: eSi ets bon
cristià, manifesta-ho : i què és la Fe2v I el Dant, abans de contestar
a tan altíssim professor, s'hi mira una mica:, consulta la mirada de
Beatriu, i, davant de l'assentiment d'ella, diu: e'Faci la Gràcia, que
em permet confessar-me a l'alt primipil, que jo expressi bé els meus
conceptes . Diu el Dant cprimipilo — primopilo — a Sant Pere,
emmanllevant la paraula de la milícia romana. Primipilus era el qui
comanava la primera centúria dels pilani, soldats armats del pilum
(javelina). Era el més important de tots els centurions de l'exèrcit.

I de seguida el Dant afirma, emparant-se en la autoritat de Sant
Pau, cdel teu car germàx: a Fe és substància de coses esperades,
i és argument de les no aparents, i aquesta em sembla que és la seva
peculiaritat essencialo, és a dir, el que cal mantenir en la definició.
El text de Sant Pau, en el qual recolzen els versos 64 i 65, el trobem
en l'Epístola als Hebreus: dEst fides sperandarum substantia rerum,
argumentum non apparentium o (X1, I).

Sant Tomàs glossà, abans que el nostre poeta, aquesta gran
definició: d Per bunc ergo modum dicitur fides esse substantia rerum
sperandarum, quia scilicet prima incboatio rerum sperandarum in nobis
esl per assensum fidei, quae virtule continet omnes res sperandas. In boc
enim speramus beatificari, quod aperte visione videbimus veritatem cui
per fidem adbaeremus. Per argumentum intellectus inducitur ad in-
baeremdum alicui vero, unde ipsa firma adbaesio intellectus ad veritaiem
fidei non apparentem vocatur hic argumentum... Per boc enim quod
dicitur argumentum, distinguitur fides ab opinione, suspicione et dubi-

MIC MEC IETEnó
d Meaeta 5 IEUT EM ER T Stis
E PeeS ii taa ió p5 É :

e3Gt

Ei M eS Taa i

RR

pemrariese
peettis