É. I
rA
E
-
pa
L
lsP
L
a
i

cstssP

pez66

,

Ea EA RAA BE D SSS G ERSMSNS IMAA ENMSE A N Hré

d 484

Iara MA es

288 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XXIV

BEATRIU implora, per al Dant, al ccoHegi triat per a la gran cena
del Beneit Anyell, una mica del que llença la santa taula, ans
que la mort prescrigui el temps del poeta, i demana al concert dels

benaurats que refresquin, amb l'aigua de l'eterna saviesa, la set de
saber del seu company.

Els benaurats comencen a donar voltes i es converteixén en
esfères que giren sobre un pol fix, però flamejant a manera de come-
tes, i com en un rellotge hi ha rodes més grans i més petites, i
unes van més de pressa i altres a penes es mouen, a consequència
de llurs diàmetres, així els benaurats, en llur dansa d'esferes gira-
dores, anaven més de pressa o més a poc a poc, segons llur riquesa
de beatitud.

De la roda més lluent es desprèn el foc més viu de tots, i tres
cops canta una meravellosa melodia al voltant de Beatriu. A pro-
pòsit de la bellesa del cant, indescriptible per al poeta, el Dant usa
una curiosa imatge de tècnica pictòrica. Diu que la nostra imagi-
nativa no té paraula per a etals plecso, perquè el color del llenguatge
és massa viu, massa fort, i no té aquells tons dels quals els pintors
usen, més fins i apagats, per figurar els plecs de les robes. Un cop
aturat, l'esperit diu a la dona celestial: c Oh santa germana meva,
la caritat encesa del teu prec m'ha deslligat de la meva esferao: i
Beatriu, que el coneix perfectament, li demana de seguida: c Oh
llum eterna del gran home a qui Nostre Senyor deixà les claus, que
Ell portà a la terra, del goig meravellós: pregunta a aquest sobre
els punts greus o lleugers de la Fe, per la qual tu caminares damunt
del marx. d Respondens autem Petrus dixit: Domine, si tu es, tube me
ad te venire super aquas. Al ipse ait: Veni. Et descendens Petrus de
navicula, ambulabat super aquam, ut veniret ad.lesumx (MT. XIV,
25 i segs.).

cTu saps, diu Beatriu, si ell creu, estima i espera, però com
aquest regne (el Cel) ha fet ciutadans per la fe veritable, val la
pena que ell la gloriegi quan l'avinentesa se li presenta,. El Dant,
sehse parar en aquest radiant camí de prodigis, ens posa davant de