atmciiastt"

PARADÍS. CANT XXIV

 

287

 

I no sols arguments, per tal concloure,
físics i metafísics puc donar,
135 que tinc les veritats que van fer ploure

Salms i Profetes, i Moisès, i el gra
de l'Evangeli, i el que uns quants després
188 amb foc de l'Esperit vàreu contar.

I crec en Tres Persones, i crec més :
que una essència mantenen, una i trina,
41 de la qual es pot dir que 'són' i que 'és".

De la profunda condició divina
que he declarat, la meva ment segella
u —— en molts llocs l'evangèlica doctrina.

Aquest és el principi, la centella
que després esdevé flama vivaç
1417 i brilla en mi com en el blau l'estrella. o

Com el senyor que escolta, i que fa cas
del servent, per les noves d'alegria,
150 i en acabar li duu a l'espatlla el braç,

tres voltes, en el punt que jo emmudia,
em circumdà i em beneí cantant
aquell llum apostòlic que m'havia

154 fet explicar, i al qual vaig plaure tant l

É a tal creder non ho io pur prove
fisice e metafisice, ma dalmi
1s5 anche la verità che quinci piove

per Moisè, per profeti e per salmi,
per l' Evangelio e per voi che scriveste
tss POi che l'ardente Spirto vi fè almi.
E credo in tre persone etterne, e queste
credo una essenza si una e Si trina,
161 Che soffera congiunto fsono' ed 'este'.
Della profonda condizion divina
ch' io tocco mo, la mente mi sigilla
144 PiÒ volte l'evangelica dottrina.

Quest' è il principio, quest' è la favilla
che si dilata in fiamma poi vivace,
e come stella in cielo in me scintilla.a.— ,
Come'l segnor ch'ascolta quel che i.piace,
da indi abbraccia il servo, gratulando
per la novella, tosto ch'el si tace, ss0

cosi, benedicendomi cantando,
tre volte cinse me, si com io tacqui,
l'apostolico lume al cui comando

io avea detto, si nel dir li piacquil 154