Mn
L

3

LEOEC EET

RD SES CEAA

Mabi hé dé Pa P SE TA

 

286

111

114

117

120

128

126

129

1832

 

LA DIVINA COMÈDIA

—pa

perquè pobre i dejú tu vas fer via
al camp, i hi vas sembrar la bona planta
que fou raim i avui és eixorquia. x

I un cop finit això, l'alta Cort santa
va ressonar pels cels un c Déu lloamo
de la manera que allà dalt es canta.

I aquell baró que, seguint ram per ram
examinat-me, ja portat m'havia
fins a la vora del darrer fullam,

digué: cLa Gràcia tant amorosia
la teva ment, i el llavi teu obrí
fins a aquest punt, com ésser obert devia,

que aprovo tot el que m'has fet sentir,
mes, digues el que creus, i de passada
les raons per les quals ho creus així. x

cOh Sant Pare que veus amb la mirada
el que vas creure, i al Sepulcre anant
vencies passa menys afadigada, 2

comencí jo, cètu vols que al teu davant
la forma exposi jo del creure meu,
i els motius vagi encar manifestant 2

Doncs et responc:: jo crec en un sol Déu
etern, que immòbil tot el cel fa moure,
amb amor i amb desig, al voltant seu.

chè tu intrasti povero e digiuno
in campo a seminar la buona pianta
114 Che fu già vite e ora è fatta pruno.2

Finito questo, l'alta corte santa
risonò per le spere un 'Dio laudamo'
s1a NElla melode che là su si canta.
E quel baron che si di ramo in ramo,
essaminando, già tratto m'avea,
119 Che:all'ultime fronde appressavamo,
ricominciò: eLa Grazia, che donnea
con la tua mente, la bocca t'aperse

ise infino a qui come aprir si dovea,

si ch' io approvo ciò che fuori emerse:
ma or convene spremer quel che credi,
€ Onde alla credenza tua s'offersen, 189

4O santo padre, spirito che-vedi

ciò che credesti si che tu vincesti

ver lo sepulcro piú giovani piedi,2 196
comincia' io, etu vuo' ch' io manifesti

la forma qui del pronto creder mio,

e anche la cagion di lui chiedesti. 190

E io rispondo: lo credo in uno Dio
solo ed etterno, che tutto il ciel move,
non moto, con amore e con disio. s8s