PARADÍS. CANT XXIV 4 285

 

mes, digues si a la bossa no t'hi manca. x
ljo: eNol I tan lluent i tan rotunda,
87 que la tinc per moneda bona i franca .

Després eixia de la llum profunda
que allà brillava: d De la Fe el joiell,
99 — damunt el qual tota virtut es funda,

è d'on et ve2o ljo: cLa pluja en torrentell
amb què el Sant Esperit ha assaonada
93 així l'antiga com la nova pell,

és siHogisme que me l'ha provada
en un to tan agut, que fora d'ella
96 tota conclusió em sembla mancada. 2

I vaig sentir: d L'antiga i la novella
Escriptura, que en tal sentit conclou,
99 é per què creus tu que mots de Déu garbella2 x

ljo: eProva que el ver a mi em desclou,
són unes obres que no fa natura,
102 perquè amb les seves forces no en té prou2.

l em fou respost: alI bé, équi t'assegura
que les obres són certes2 El mateix
105 que amb elles vol provar-se, no altre, ho jura. ,

cSi tot el món se'n va amb la fe que neix o
dic jo csense miracle, aquest seria
108 tan gran, que guanya els altres amb escreix,

ma dimmi se tu l' hai nella tua borsa7.
Ond' io: 4Si, ho, si lucida e si tonda,
87 che nel suo conio nulla mi s' inforsa2.

Appresso usci della luce profonda
che li splendeva: cQuesta cara gioia
so SOpra la quale ogni virtà si fonda,

onde ti venne2o E io: eLa larga ploia
dello Spirito Santo ch'è diffirsa
ss in su le vecchie e 'n su le nuove cuo0ia,

è sillogismo che la m' ha conchiusa
acutamente si, che 'nverso d'ella
ss Ogni dimostrazion mi pare ottusa..

a P IRPETNET Laa

lo udi" poi: eL'antica e la novella
proposizion che cosi ti conchiude
perchè l' hai tu per divina favella2r P

Eio: cLa prova che'l ver mi dischiude
son l'opere seguite, a che natura
non scalda ferro mai nè batte ancudex. — 4e,

Risposto fammi: eDi, chi t'assicura
che quell'opere fosser2 Quel medesmo
che vuol provarsi, non altri, il ti giura.o ses

cSe 'I mondo si rivolse al cristianesmon
diss' io esanza miracoli, quest uno
è tal, che li altri non sono il centesmo: ,gg