SA

Rs
CEOr Ga n

D GG RD INMS U

BBB ESOS ERHA

ba aa 3a 304

 

282

 

LA DIVINA COMÈDIA

—— É ——é

I com en un rellotge hi ha maneres
de rodes, o menors o bé majors,

15 que unes van lentes i altres van lleugeres,
així el giravoltar em semblà que fos
en els cercles distint : feia més via
8 — El que era en més riqueses abundós.
I del que vaig notar que més lluia,
veia jo desgranar-se un foc tan viu,
g1 que cap amb més claror no apareixia,
i tres cops al voltant de Beatriu
va cantar una tonada tan divina,
u— que el meu fantasiar no la descriu.
I per això la ploma aquí declina,
que la imaginativa per tal plec
91 no té paraula ni color prou fina.
e Santa germana meva: en el teu prec
es respira un 4fecte tan sentit,
30 que de l'esfera m'ha desprès en sec. 2
Així, bo i aturant-se, l'esperit
l'alè va dirigir a la meva dama
38 i li va enraonar tal com he dit.
l ella féu: é Llum eterna, que proclama
el gran home en el qual Nostre Senyor
86 diposità les claus del goig en flama,
E come cerchi in tempra d'orioli Però salta la penna e non lo scrivo,
' si giran si, che'l primo a chi pon mente chè l'imagine nostra a cotai pieghe,
15 quieto pare, e l' ultimo che voli, non che 'l parlare, è troppo color vivO. sq
cosi quelle carole, differente- (O santa suora mia che si ne preghe
mente danzando, della sua ricchezza divota, per lo tuo ardente affetto
i5 Mi facieno stimar, veloci e lente. da quella bella spera mi disleghe.s 20
Di quella ch' io notai di pià carezza Poscia, fermato il foco benedetto
vid'io uscire un foco si felice, alla mia donna dirizzò lo spiro,
s4 che nullo vi lasciò di piú chiarezza, che favellò cosi com' i' ho detto. 88
e tre fiate intorno di Beatrice Ed ella: xO luce etterna del gran viro
8i volse con un canto tanto divo, a cui Nostro Signor lasciò le chiavi

se Che la mia fantasia nol mi ridice. ch'ei portò già di questo gaudio miro, — se