3

taar

1a D ba maa

IEE DSGE S OCNRINI I EE MI NISS S t

34:406,

 

280 LA DIVINA COMÈDIA

a ara

 

evolums del móno, i la paraula cvolumo no té aquí el significat
corrent que li donem, sinó que deriva del llatí volumen, i tenint la
mateixa arrel de volvere, que significa evoltaro, per cvolumo s'entén
aquí tota cosa que volta o gira.

Aquest novè cel és el que sent amb més fervor l'hàlit, les lleis i
costums de Déu, perquè es troba immediat a l'Empiri, i és el que
està més a la vora de Déu, i el que comunica aquest alè diví i
aquestes lleis divines, amb el seu moviment, a les altres esferes.

La riba interna d'aquest cel mòbil era encara lluny de la vista
del Dant perquè se'n pogués fer càrrec. El poeta considera els cels
com esferes concèntriques, i per passar d'una a l'altra i travessar-ne
l'espessor, té d'idear la part interna i la part externa de l'esfera,
com dues platges en el seu navegar aeri: platja de sortida, l'externa,
i platja d'arribada, la interna. I com que per arribar a l'Empiri, la
Verge (la coronada flama) que seguia la seva llavor (el seu Fill
Jesucrist), havia de passar per la riba interna del novè cel, el Dant
no pogué seguir-la amb els ulls.

Iara jo em dic, contestant potser als qui troben un excés de
conceptuós goticisme en determinats punts del poema: éno serà
necessària i justa, per a expressar tan meravelloses idees i per narrar
fets tan extraordinaris, una forma retòrica adient per la seva pompa
i pel seu enlluernant i hermètic simbolisme2 Aquesta ccoronada
flama que s'aixeca edarrera la seva llavoro, éno serà la viva, la
perfecta paraula, tota tremolant de la grandesa del misteri2

eCom criatures que, després d'haver deixat el pit, estiren els
braços vers la mare amb les galtes vermelles de satisfacció, els ben-
aurats. allarguen la flama vers Maria, cantant eRegina coeli). És

l'antífona que l'Església canta en el temps pasqual: dRegina coeli,
laetare, alleluial — quia quem meruisti portare, alleluial — resurrexit
sicut dixit: alleluial...v

I el final del cant va tot a una síntesi admirativa de com les virtuts
i les bones obres de la terra (dl'exili de Babilònia, on no compten
les riquesesx), produeixen el tresor celestial, i acaba amb la presen-
tació del Cap dels Apòstols: cAllà triomfa, sota l'alt Fill de Déu i
Maria, i amb l'Antic i el Nou Concili (el Vell i el Nou Testament),
de la seva victòria (sobre el mal i l'error), aquell que té les claus de
tanta glòrian. dEr Hibi dabo claves regna coelorumo (MT. XVI, 19).