PARADÍS. CANT XXIII 279
m daa iaa nta aara iopiie a oiar Gr
Cbriso lesu et odorem notitiae suae manifestat per nos in omni loco:
quia Christi bonus odor sumuso (II CoR. u, 14 i 15).

Lluitant encara amb la feblesa dels ulls, el Dant veu, com en un
prat florit iluminat per un raig de sol que passa a través d'un núvol,
una egran turba d'esplendorso fulgurants per damunt d'uns raigs,
la causa dels quals no li és visible.

cOh benigna Virtut (oh Cristl), Tu t'exaltares per donar lloc als
meus ulls que no eren potents per a Tul El nom de la Flor Bella que
sempre invoco matí i vespre, atragué tota la meva atenció a contem-
plar el foc més gran,. La cBella Florv és la Rosa mystica, és la Verge
Maria, representada aquí pel més gran dels esperits lluminosos.

Mentre el Dant contempla la cViva Estrellar (Stella matutina)

que allà entre els benaurats vencia tots, com aquí a la terra vencé

en puresa totes les criatures mortals, una espurna de foc, formant
un cercle, voltà i coronà el llum de Maria. Aquesta corona de foc,
canta la més dolça melodia al voltant del cBell Safiro. Diu el poeta
esafiro a la Verge, perquè a aquesta pedra, d'un blau translúcid,
atribuien els alquimistes les màximes virtuts.

jo sóc amor angèlica diu la corona de foc aque volta l'alta
alegria que emana del ventre que fou hostal del nostre desig,. És
l'arcàngel Gabriel, qui parla, i diu el enostre desigo perquè la gran
obra d'amor de l'Encarnació no fou tan sols desitjada pels homes,
sinó pels àngels i tot. aEt siguiré voltanto diu l'Arcàngel cmentre
segueixes el teu Fill i encara faràs més ple de llum (més dia) el
món més alt (l'Empiri) quan Tu hi entraràso.

Per explicar després l'ascensió de Maria a l'Empiri, seguint el
Crist, el Dant emprarà tres tercines que diuen : cEl mantell reial de
tots els volums del món i que amb més fervor sent el desig dels
costums i de l'hàlit de Déu, tenia la seva interna riba tan distant,
que el seu aspecte, en el lloc on jo era, no m'apareixia, per això els
meus ulls no foren prou potents per a seguir la fama coronada que
s'aixecà darrera la seva llavor:.

No es pot negar que tot això és d'una conceptuosa i màgica
arquitectura que demana una mica d'explicació. El creial mantell
de tots els volums del mónx és el Primer Movible, o cel novè, que
enclou dintre d'ell els vuit primers cels i els dóna impuls i movi-
ment, aquí les vuit esferes que ja hem visitat són anomenades

EEEeIrIrE Iara E

i GUn