RSa

L2414436181870091918P9/AME9E pE 3006 98080 d5d 0E SOn EOE E Mn DENES LS SLSL od

 

278 LA DIVINA COMÈDIA

Poder que obrí el camí entre el Cel i la terra, la qual cosa tant de
temps fou desitjada. )

La Virtut i la Sapiència del Crist les trobem en Sant Tomàs
quan diu: e Cbristum Dei Virtutem el Dei Sapientiamo (SUM.
THEOL. 1, 39, 7). La idea del camí, ens la dóna el mateix Crist,
segons el seu Evangelista: c Dicit ei lesus: Ego sum via... nemo venit
ad Patrem, nisi per mev (1O. XIV, 6).

eCom llamp que no cap dins d'un núvol, dilatant-se i sortint
fora d'ell per caure a terra, la meva ment també, entre aquells ali-
ments (visions divines), es féu més gran (s'exaltà), eixí dels seus
límits naturals, i no recordo ara què és el que vaig fer aleshoreso.
Això és el que ens vol dir el poeta en les dues tercines que seguei-
xen la definició del Crist donada per Beatriu. La imatge del núvol
i del llamp, completament absurda per a nosaltres, obeeix a la idea
exacta que en tenien els meteoròlegs en l'època del Dant.

Després de contemplar aquestes coses, els ulls del Dant s'han
enfortit per a contemplar el somriure de Beatriu en tal alçada celeste,
ia això l'invita ella. La ponderació de la bellesa de Beatriu és aquí
encara més tivant i més alta que en altres moments del poema.
dEncara que tots els poetes m'emmanllevessin les llengúes que feren
més abundants Polímnia (musa de la poesia lírica) i les seves ger-
manes, amb llur llet, arribaria al millèsim només de la veritat, si
jo volgués cantar la santa rialla..

S'excusa el poeta de passar per damunt d'alguna cosa sense
dir-la, i de la seva impotència davant de la importància del tema:
eNo s'ha de blasmar el qui tremola perquè un tema de tant pes
carrega la seva espatlla mortal.

cé Per què tant t'enamores del meu rostre i no et tombes al bell
jardí que sota els raigs de Crist s'enflora2 Aquí hi ha la Rosa en la
qual el Verb diví es féu carn. Aquí hi ha els Lliris que amb l'olor
guiaren els homes pel bon camín. La rosa és la reina de les flors,:
Rosa mystica és anomenada la Verge en les lletanies. eVerbum caro
factum esto són les paraules mateixes de l'Evangeli de Sant Joan
(1, 14). Els lliris segueixen la rosa en bellesa i olor, són els dotze
Apòstols, que aquí la volten com en el dia de foc de Pentecostès.
Aquesta olor de la doctrina evangèlica dels vers 75, ens l'ha mani-
festada ja Sant Pau: (Deo autem gratias, qui semper triumpbat nos in