PARADÍS. CANT XXIII 277

Allí es viu el tresor, i allí es sOspesa,
que es conquistà en l'exili i el lament
185 de Babilònia, on el diner no resa.

Allí triomfa, sota el Fill Potent
de Maria i de Déu, de sa victòria,
i amb tot l'Antic i amb el Nou Testament,

139 aquell que té les claus de tanta glòria.
Quivi si vive e gode del tesoro Quivi triunfa, sotto l'alto flio
che s'acquistò piangendo nello essilio di Dio e di Maria, di sua vittoria,
1a5 di Babilon, ove si lasciò Poro. e con l'antico e col novo concilio,

colui che tien le chiavi di tal gloria. —4es

COMENTARI AL CANT XXIII

BELLÍSSIMA, i perfecta de ponderació i d'expressió, és aquesta

imatge que compara l'ocell que espera la llum del dia, amb
l'expectació de Beatriu quan vigila el moment en què el Crist apa-
reixerà en el centre de la seva triomfal escorta.

Proto troba, en les tres tercines inicials, reminiscències d'un
poemet de Lactanci sobre l'au Fènix: cTollitur ac summo considit
in arboris altae — vertice... — et conversa novos Phoebi nascentis ad
orius — expectat radios et iubar exorienso (Buu. S. D. I, segona
sèTie : XXII, 73).

El moment en el qual el desig de saber del poeta és compensat
per l'espera, resulta curtíssim, perquè de seguida apareix la gloriosa
visió. 4Guaita els rengles del triomf de Crist i tot el fruit recollit
del girar d'aquestes esferes,. El sentit de les paraules de Beatriu,
sospesades les opinions dels comentaristes, no seria altre que
aquest: eGuaita tot el fruit de les influències que del voltar d'aques-
tes esferes recullen les ànimes a la terra).

El Dant veu aleshores totes les llums voltant un sol més potent,
de tan intensa lluentor, que els seus ulls no el sostenen. Aquest
sol és Crist. Beatriu el definirà. dEl que t'ha enlluernat és virtut
(força) a la qual ningú no pot fer cara. Aquí hi ha la Saviesa i el

Il-19

É—%
È