I $ Moieeiiadties P cii sen M U NE ofa OERIRSIó E AREDSG BERA Mbi na Bi DetéS LA DIVINA COMÈDIA Així la circulada melodia es segellava, i les restants clarors de ple feien sonar el nom de Maria. 111 El que és reial mantell dels voltadors cels, i que fèrvid més desig estatja 114 per les lleis i pels hàlits creadors, tenia encar tan lluny la interna platja damunt nostre, que jo no en feia esment, 117 ni d'allà en percebia cap imatge. I el meu esguard, així, fou impotent, per la fama amb corona seguir encara, 190 que s'aixecà darrera sa sement. I com un infantó que vers la mare estira el braç, havent deixat el pit, 123 pel goig que li traspua a flor de cara, cadascun d'aquells focs, flam expandit, va redreçar-se, tots girats vers Ella, 126 i per Maria llur amor fou dit. la tret varen restar de ma parpella, cantant cRegina coeliy tan suau, 129 que mai no oblidaré cosa tan bella. Oh, de quanta abundor plena s'escau de veure la riquíssima arquimesa 132 que bona maina aquí en la terra traul Cosi la circulata melodia E come fantolin che 'nver la mamma si sigillava, e tutti li altri lumi tende le braccia, poi che "l latte prese, u facean sonare lo nome di Maria. per l'animo che 'nfin di fuor s'infiamma, 493 Lo real manto di tutti i volumi ciascun di quei candori in su si stese del mondo, che piú ferve e piú s'avviva con la sua fiamma, si che l'alto affetto q nell'alito di Dio e nei costumi, ch'elli avieno a Maria mi fu palese. Sé avea sopra di noi l'interna riva Indi rimaser li nel mio cospetto, tanto distante, che la sua parvenza, tRegina coeli" cantando si dolce. u7 là dov' io era, ancor non appariva: che mai da me non si parti 'l diletto. 199 però non ebber li occhi miei potenza Oh quanta è l' ubertà che si soffolce di seguitar la coronata fiamma in quelle arche ricchissime che foro jo Che si levò appresso sua semenza. a seminar qua giu buone bobolcel 188