PARADÍS. CANT XXIII 275
—a iarr taiieitmetiimirieiemimtscciaiad a ca ac E
Virtut benigna que en claror els mantens,

Tu t'enlairaves i donaves lloc
8 als ulls que per a Tu no eren potentsl

El nom de la Flor Bella, el qual no em moc
d'invocar matí i vespre, em recollia
90 perquè em fixés allí en el major foc.

I quan al viu dels ulls se'm reflectia
el què i el quant de la Vivent Estrella
98 que venç allà, com aquí baix vencia,

de dins el Cel eixia una centella
i un cercle com corona va formar,
98 i la cenyí girant al voltant d'Ella.

I el cant més dolç i delicat i bla
que en el món més a si l'ànima tira,
99 fóra només desacordat tronar,

dra HIT E IET

a ta a ta ta ta aca i atatate aT

comparat amb el so d'aquella lira
que era corona del Safir brillant
108 del qual el cel més tendre s'ensafira.

:

eJo sóc amor angèlic, circumdant
l'alta alegria que respira el ventre
105 que va estatjar nostre desig més gran ,

i giraré, Dona del Cel, jo mentre
segueixis el teu Fill, i encar més dia,
108 entrant Tu al món més alt, la llum concentra.n

O benigna vertú che si li "mprenti,
su t'essaltasti, per largirmi loco
se alli occhi li che non t'eran possenti.

Il nome del bel fior ch'io sempre invoco
e mane e sera, tutto mi ristrinse
90 l'animo ad avvisar lo maggior foco.
E come ambo le luci mi dipinse
il quale e il quanto della viva stella
ss Che là su vince, come qua giú vinse,
per entro il cielo scese una facella,
formata in cerchio a guisa di corona,
se € cinsela e girossi intorno ad ella.

Qualunque melodia piú dolce sona
qua gi e piú a sè l'anima tira,
parrebbe nube che squarciata tona,

comparata al sonar di quella lira
onde si coronava il bel zaffiro
del quale il ciel piú chiaro s' inzaffira. 108

elo sono amore angelico, che giro
l'alta letizia che spira del ventre
che fu albergo del nostro disiro, 106

e girerommi, donna del ciel, mentre
che seguirai tuo figlio, e farai dia
piú la spera suprema perchè li entre,s.— ,e,