É

di

(d

s0e

RS i

La LOT A OM a dROE SA L 99885d 54 LSr CEA SA EMOAS dEE

 

274 LA DIVINA COMÈDIA

 

per això, imaginant el Paradís,.
un salt em caldrà fer en aquest poema,
68 com en camí, si obstacle ho fa precís.

I aquell que pensi en tot el pes del tema
i en l'espatlla mortal que porta el feix,
66 no ha de blasmar-la si en un punt pot trémer.

Que no és pas ruta de llagut de peix
la que va obrint la proa mar enfora,
6g — ni és de patró que es planyi a si mateix.

cé Per què la meva faç tant t'enamora
que no et tombes per veure el bell jardí
72 que sota els raigs de Jesucrist s'enfloraè

Contempla aquí la Rosa en què el diví
Verb es féu carn, i els Lliris presencia

15 que amb llur olor van dur pel bon camí.2
é Així Beatriu, i jo que li obeia
sempre el consell, a nova lluita vaig
(8 amb la feblesa que m'enterbolia.

Com en el món, a la mercè d'un raig
de sol fendint un núvol, se'm donava
81 veure el viu d'una prada al mes de maig,

gran turba d'esplendors allí albirava,
incendiada pels esclats ardents
84 d'un principi que a mi se m'ocultava.

e cosi, figurando il paradiso,
convien saltar lo sacrato poema
es Come chi trova suo cammin riciso.

Ma chi pensasse il ponderoso tema
e l'omero mortal che se ne carca,
ee NOl biasmerebbe se sott'esso trema:
non è pileggio da picciola barca
quel che fendendo va l'ardita prora,

ve NÈ da nocchier ch'a sè medesmo parca.

ePerchè la faccia mia si t' innamora,
che tu non ti rivolgi al bel giardino
1a Che sotto i raggi di Cristo s' infiora2

Quivi è la rosa in che il verbo divino
carne si fece, quivi son li gigli
al cui odor si prese il buon cammino.s. — gg

Cosi Beatrice, e io, che a' suoi consigli
tutto era pronto, ancora mi rendei
alla battaglia de' debili cigli. te

Come a raggio di sol che puro mei
per fratta nube già prato di fiori
vider, coverti d'ombra, li occhi miei, di
vid' ia cosi pià turbe di splendori,
fulgorate di su da raggi ardenti,
sanza veder principio di fulgori. 04