PARADÍS. CANT XXIII 273

— ç

La Saviesa és, la Potestat
que la ruta va obrir entre Cel i terra,
com tant de temps s'havia desitjat.v

89
Com foc de nuvolada que es desserra
per dilatar-se, i que ja no hi cap,
42 i, eixint de sa natura, avall s'aterra,
la meva ment, més gran dins el meu cap
pel que veia, de si mateixa eixia,
45 i allò que feia, recordar no sap.
c Obre els ulls a la meva fesomia:
coses has vist tu ja, que et fan potent
48 perquè sostinguis la rialla mia.o
Jo era com un home que es ressent
de visió oblidada, i no es resigna
51 a veure que no torna al pensament,
.quan m'arribava aquesta oferta, digna
de tanta gratitud, que mai no es mou
54 del llibre on el pretèrit hom cònsigna.
Si de tots els poetes l'enrenou,
que Polímnia i la seva companyia
617 de la llur Het varen nodrir amb el rou,
vingués ara a ajudar-me, no es veuria
ni un milèsim tan sols del sant somrís
80 ni de com el sant rostre s'embellia :
Quivi è la sapienza e la possanza fo era come quei che si risente
ch'apri le strade tra l cielo e la terra, di visione oblita e che s' ingegna
ss Onde fu già si lunga disianza.2 indarno di ridurlasi alla mente, "
Come foco di nube si diserra, quand' io udi' questa proferta, degna
per dilatarsi si che non vi cape, di tanto grato, che mai non si stingue
4a € fuOr di sua natura in giú s'atterra, del libro che 'l preterito rassegna. 54
la mente mia cosi, tra quelle dape Se mo sonasser tutte quelle lingue
fatta piú grande, di sè stessa uscio, che Polimnia con le suore fero
es € Che si fesse rimembrar non sape. del latte lor dolcissimo pià pingue, 8r
eApri li occhi e riguarda qual son io: per aiutarmi, al millesmo del vero
tu hai vedute cose, che possente non si verria, cantando il santo riso

43 S€' fatto a sostener lo riso mio.s € quanto il santo aspetto facea mero: s