:

Vrdènthil
it tta

DAU NG NNA

aad

L

dltof igoar

 

E
1-%
Da

272 LA DIVINA COMÈDIA

I en el desig veient-la jo suspesa,
em vaig fer com aquell que, en cobejar
15 el que no té, l'espera contrapesa.

Però ben poca estona va passar
entre el silenci meu i les primeres
18 llums, i ja es feia cada cop més clar.

I ella em va dir: eContempla les rengleres
del triomfí de Jesús, i el fruit total
91 recollit del girar de les esferes2.

Veia al seu rostre jo una ardència tal,
i els ulls tenia tan de joia plens,
94 que per pintar-la el meu discurs no val.

Com en els plenilunis més serens
Diana riu enmig de les eternes
2 nimfes parades en el cel immens,

miríades vaig veure de lluernes
que un sol anava totes encenent,
80 com el sol nostre les clarors supernes,

i per la viva llum fent-se aparent,
la lúcida substància era tan clara,
83 que els meus ulls la rebien malament.

I Beatriu, la dolça guia cara,
al punt va dir-me: c El que t'ha enlluernat
36 és virtut a la qual no es pot fer cara.

si che, veggendola io sospesa e vaga,
fecimi qual è quei che disiando
,s altro vorria, e speragndo s'appaga.
Ma poco fu tra uno e altro quando,
del mio attender, dico, e del vedere
1 l0 ciel venir piú e piú rischiarando.

E Beatrice disses eEcco le schiere
del triunfo di Cristo e tutto il frutto
54 ricolto del girar di queste sperels

Parlemi che 'I suo viso ardesse tutto,
e li occhi avea di letizia si pieni,

s4s Che passar men convien sanza costrutto.

Quale ne' plenilunii sereni
Trivia ride tra le ninfe etterne
che dipingon lo ciel per tutti i seni,
vidi sopra migliaia di lucerne
un sol che tutte quante l'accendea,
come fa il nostro le viste superne,

e per la viva luce trasparea
la lucente sustanza tanto chiara
nel viso mio, che non la sostenea.

Oh Beatrice dolce guida e caral
Ella mi disse: eQuel che ti sobranza
è virtà da cui nulla si ripara,

1T