PARADÍS. CANT XXII 267

—— aaaa aa

I comença el sant contemplatiu: cAquell puig que Cassino té a
la costa (Monte Cassino), fou frequentat per gent enganyada (pa-
gans idòlatres) i jo vaig portar-hi primer que tots el nom del Qui
dugué a la terra la veritat que tant ens sublima (la doctrina evangè-
lica). Aquí hi ha els meus companys Martí i Romuald, que amb
cos i ànima van ésser cenobites).

L'esperit que parla és Sant Benet, el qual nasqué a Nòrcia, en la
Umbria, l'any 480. Als catorze anys es dedicà a la vida ermitana,
prop de Subiaco. Un tal Romano, monjo, el descobrí al cap de
molts anys dintre de la cova, i estesa la fama de la seva santedat,
els monjos de Vicovaro, entre Subiaco i Tivoli, el volgueren
l'any 510 per prior. Sant Benet els imposà una tan rigorosa disci-
plina, que els monjos no sols no hi volgueren saber res, sinó que
intentaren emmetzinar-lo. Tornà a la seva cova, i allí acudiren tants
deixebles, que decidí tancar-los en diversos monestirs, de tots els
quals mantingué la direcció. L'any 528 anà a Monte Cassino, i
destruí un temple d'ApoHó que hi quedava, convertí molta gent
i posà la primera pedra, amb les esglésies que allí fundà, del que
més endavant seria el més gran monestir d'Occident i le casa-mare
de l'Ordre dels benedictins.

Sant Benet morí el 21 de març de l'any 543. El primer com-
pany que presenta Sant Benet al nostre poeta ha donat lloc a dubtes:
la majoria pensa que es tracta de Sant Macari alexandrí, deixeble
de Sant Antoni, cap de la vida monàstica oriental. Visqué en els
deserts, entre el Nil i el Mar Roig, i dirigí més de 5.000 eremites:
morí el 2 de gener del 404. Creuen altres que el Macari de la
DiVINA ComèpIa fou Sant Macari el Gran, o l'egipcíac, també deixe-
ble de Sant Antoni, i ermità penitent, com l'altre, que morí en els
deserts de Líbia l'any 391. És possible que els coneixements hagio-
gràfics del Dant no li permetessin establir una distinció entre els
dos Macaris, i els confongués en una sola persona.

Romuald, és San Romualdo degli Onesti, nat a Ravenna a
mitjan segle x, i mort l'any 1027 prop de Val di Castro. Fundà el
monestir de Camaldoli (Campus Maldoli, del nom del senyor,
Maldolus, que concedí el lloc al Sant) i l'Ordre dels camaldule-
sos o camaldulencs, a la qual, com hem vist, pertanyia Sant
Pere Damià.

Er ct

aguesas. _—'.“ E
it

Grrr có

GO US IRU EGRUCSSR
ERT E EE GR S CE

È
i

’:É
tig

MEO ct in

itncOticMaeetapms
S SE SIDI D S RESiS IEe cor Sts
ua