%.
Er
ÈS

t

i nadS Lr

maba ra nt

CU O AA R AA HI ER

 

266 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XXII

ESPRÉS de l'esglai produit pel clam, del qual no ha entès cap
paraula, el poeta es girà a Beatriu com una criatura espanta-
dissa que vol anar al coll de la seva mare.

Beatriu el conhorta amb consideracions : cé Que no ho saps que
ets al Cel i que aquí no pot haver-hi res nociu, i que tot prové d'una
causa bona2 Si el crit t'ha fet tanta por, imagina què hauria estat el
meu somriure o el cant dels benauratsla. Aquí es confirma el que
enel cant anterior han dit Beatriu i Sant Pere Damià sobre la feblesa
auditiva del Dant en un lloc on el so pren tanta magnificència.

O Beatriu fa després allusió a les paraules de Sant Pere Damià
sobre el luxe dels prelats: eSi haguessis entès el que deia el prec,
ja se't descobriria la venjança que se't farà palesa abans de morir.
Que el cop d'espasa d'aquí dalt, no avança ni retarda només per
aquell que el tem o el desitjan. Beatriu ve a suposar que els com-
panys del'sant camaldulenc diuen: cOh Déu, fes venjança damunt
dels qui envileixen l'autoritat eclesiàstican. l no sabem a què es
refereix el poeta, quan fa dir a Beatriu, d'aquesta venjança, eque ja
se't descobrirà abans de morir. Alguns comentaristes han cregut
endevinar-hi la captura del papa Bonifaci VIII a Anagni, ja comen-
tada en altres llocs (PURG. xx, 86 i segs.) o l'enviliment de la Cúria
romana a Avinyó (PURG. xXxXII, 1$1). Probablement el Dant no fa
aHusió a cap cas concret, i una vegada més confirma la seva espe-
rança en aquell salvador que té de posar les coses al seu lloc, aquell
cinc-cents deu i cinc misteriós que hem trobat en el cant XXXIII
del PURGATORI.

Beatriu invita el poeta a mirar els esperits lumínics que el rode-
gen. Ell té ganes de fer preguntes, però té por de demanar massa.
Llavors un dels esperits, el més luculent, se li acosta i, endevinant-li

el pensament i manifestant-li l'enorme caritat de la santa companyia,

li diu que no tingui por de preguntar. l encara fa més: s'avança a
les preguntes, perquè li veu clar el que desitja saber, i així el poeta
no farà tard al gran viatge que és l'arribada a l'Empiri i la presència

de Déu.