PARADÍS. CANT XXII : 265 —pa tta ljo, aleshores, vaig anar mirant les set esferes, i la terra nostra 185 em féu somriure pel seu vil semblant. I el qui la té per menys, millor se'm mostra en son judici, i el qui en altra pensa, 138 ser verament un virtuós demostra. De la Lluna allà feia coneixença, sense aquella ombra que em va ser raó 141 per creure jo que fos més o menys densa. L'aspecte del teu fill, Hiperió, no m'encegà, i a vora d'ell mirava 4 moure's Mercuri i Venus en rodó. Júpiter temperant allí em semblava entre el pare i el fill, i veia clar 147 com llur canvi de lloc es practicava. I allí les set em varen demostrar la grandària i les ràpides carreres, 150 i el llarg espai que d'una a l'altra hi ha. I l'erola que ens torna com les feres, des dels eterns Bessons, voltant amb ells, vaig contemplar, del mar a les cingleres. 154 I els ulls després vaig encarar als ulls bells. Col viso ritornai per tutte quante ' Quindi m'apparve il temperar di Giove le sette spere, e vidi questo globo tra 'l padre e 'l figlio, e quindi mi fu chiaro 185 tal, Ch' io sorrisi del suo vil sembiante, il variar che fanno di lor dove. 161 e quel consiglio per migliore approbo E tutti e sette mi si dimostrarò che l' ha per meno: e chi ad altro pensa quanto son grandi, e quanto son veloci, 1se Chiamar si puote veramente probo. € come sono in distante riparo. 150 Vidi la figlia di Latona incensa - L' aiuola che ci fa tanto feroci, sanza quell'ombra che mi fu cagione volgendom' io con li etterni Gemelli, 161 Per Che già la credetti rara e densa. tutta m'apparve da' colli alle foci, L'aspetto del tuo nato, Iperione, Poscia rivolsi li occhi alli occhi belli. 454 quivi sostenni, e vidi com si move " ada CirCa € vicino a lui, Maia e Dione. lg "