E EOE rnerttes dSa

264 LA DIVINA COMÈDIA

 

No hauries mai, havent tocat el foc,
tret el dit amb aquella revolada
111 que vaig veure els Bessons i em feien lloc.

Glorioses estrellest Llum prenyada
de gran virtut, la qual m'encomanà
114 tot allò que és en mi enginy o pensadal

Amb vosaltres eixia i s'amagà
el qui és pare de tota mortal vida,
117 quan jo vaig néixer sota el cel toscà,

després, quan em fou gràcia concedida
d'entrar en el cel que el vostre curs renova,
190 la vostra regió em donà acollida.

Ara, devotament, l'ànima prova
de demanar-vos que li deu virtut
188 pel pas difícil en el qual es troba.

cEts tan a prop de l'última salut o
començà Beatriu, 4 que tu deuries
126 afinar el teu esguard ben clar i agut,

però abans de seguir les seves vies,
guaita a baix, i contempla quant de món,
190 del qual, pujant, amb el teu vol fugies,

per veure si el teu cor en joia es fon,
presentant-se a la turba triomfant
182 que alegrement per l'èter ve al teu front.a

 

tu non avresti in tanto tratto e messo
nel foco il dito, in quant' io vidi l segno
qa che segue il Tauro e fui dentro dà esso.

O gloriose stelle, o lume pregno
di gran virtú, dal quale io riconosco
ua tUtto, qual che si sia, il mio ingegno,
con voi nasceva e s'ascondeva vosco
quelli ch'è padre d'ogni mortal vita,
117 Quand' io senti" di prima l'aere tosco,
e poi, quando mi fu grazia largita
d'entrar nell'alta rota che vi gira,
119 la vostra region mi fu sortita.

D Gèdsia

m a

A voi divotamente ora sospira
l'anima mia, per aquistar virtute
al passo forte che a sè la tira. 128

cTu se' si presso all'ultima saluter
cominciò Beatrice, eche tu dei
aver le luci tue chiare ed acute, ada

e però, prima che tu pià t' inlei,
rimira in già, e vedi quanto mondo
sotto li piedi già esser ti fei, 198

si che'l tuo cor, quantunque può, giocondo
s'appresenti alla turba triunfante
che lieta vien per questo etera tondo.s — qgs