PARADÍS. CANT XXII 263

——a aaaa

Els homes són tan febles i tan blans,
que un bon començament el temps no dura
del brotar de l'alzina al fer les glans.

87
Pere, d'or i d'argent no tingué cura,
jo començava amb precs i cos dejú,
90 i és de Francesc la humilitat mesura.
Si guaites el començ de cada u,
i on ha anat a parar l'obra primera,
98 — Veuràs que el que era blanc s'ha tornat bru.
Tanmateix, el Jordà bo i fent-se enrera,
O el retirar-se el mar, fou d'admirar
96 més que ho serà el tornar la Regla on eralx
Així em digué, i després es va acoblar
als seus, i es reuní la companyia,
99 i, com un torb, tota ella s'enlairà.
A darrera em dugué la dama pia
muntant l'escala, i amb un signe sol,
102 i amb sa virtut, ma pesantor vencia.
Mai al món, on pujar i baixar se sol
naturalment, amb tanta rapidesa
105 no es féu un vol lleuger com el meu vol.
Ai, tant de bo torni a la glòria encesa
per la qual entre llàgrimes em moc
108 pels meus pecats, bo i repetint: ' Em pesal"
La carne de' mortali è tanto blanda, Cosi mi disse, e indi si raccolse
ché già non basta buon cominciamento al suo collegio, e 'I collegio si strinse:
er dal nascer della quercia al far la ghianda. — poi, come turbo, in su tutto s'avvolse. s9
Pier cominciò sanz'oro e sanz'argento, La dolce donna dietro a lor mi pinse
e io con òrazione e con digiuno, con un sol cenno su per quella scala,
se € Francesco umilmente il suo convento. Si sua virtà la mia natura vinse, 108
E se guardi il principio di ciascuno, nè mai qua già dovesi monta e cala
poscia riguardi là dov' è trascorso, naturalmente, fu si ratto moto,
ss tU vederai del bianco fatto bruno. ch'agguagliar si potesse alla mia ala. dis
Veramente lordan volto retrorso S'io torni mai, lettore, a quel divoto

pià fu, € 'l mar fuggir, quando Dio volse, — triunfo per lo quale io piango spesso
se Mirabile a veder che qui 'l soccorso., le mie peccata € 'l petto mi percuoto, — qve