262 LA DIVINA COMÉDIA
ia d aca ra Eaar Rarad gatmèiaimt
I ell va dir-me: eGermà, l'alt desig teu
serà complert en la darrera esfera,
68 on tots els altres són complerts, i el meu,

que perfecta és allà, madura, entera,
qualsevol desitjança, en ella sola
66 és cada part per sempre allí on era,

perquè no és enlloc i no s'empola,
la nostra escala vers sa glòria mena
69 i és per això que de l'esguard et vola.

Jacob en va tenir vista serena
i en va copsar el cimal dintre la nit,
72 quan tota d'àngels va semblar-li plena.

Mes, per pujar-hi, avui ningú té pit,
i avui la Regla meva tan volguda
15 sols manté la fredor d'un paper escrit.

El mur que al monestir donà cabuda
s'ha fet cavorca, i l'hàbit monacal
T8 és sac ple de farina corrumpuda.

Usura forta, als ulls de Déu, no és mal
tan greu, com ho és la renda que acapara
81 la folla ambició conventual.
Perquè el diner que amb sa custòdia empara
l'Església, és tot dels pobres mendicants,
84 no de parents ni de pitjors encara.

M
M:

Rard

b ieri
dRSA RLRA 9034 SE CI

H'g!'

ora

Ba MI CI MAT SEA E MRd Epd tnd S

OL iotes t RAA

 

Ond'elli: eFrate, il tuo alto disio
s'adempierà in su l' ultima spera,
es Ove s'adempion tutti li altri e 'l mio.
Ivi è perfetta, matura ed intera
ciascuna disianza: in quella sola
ee È ogni parte là ove sempr'era,
perchè non è in loco, e non s' impola,
e nostra scala infino ad essa varca,
4o Onde cosi dal viso ti s'invola.
Infin là su la vide il patriarca

lacob porgere la superna parte,
13 quando li apparve d'angeli si carca.

Ma, per salirla, mo nessun diparte
da terra i piedi, e la regola mia
rimasa è per danno delle carte. "

Le mura che solieno esser badia
fatte sono spelonche, e le cocolle
sacca son piene di farina ria. 18

Ma grave usura tanto non si tolle
contra'l piacer di Dio, quanto quel frutto
che fa il cor de' monaci si folle, -

chè quantunque la Chiesa guarda, tutto
è della gente che per Dio dimanda,
non di parenti nè d'altro piú brutto. ca