PARADÍS. CANT XXII 261 Aquell puig que Cassino té a la costa fou habitat abans en son terrer 39 per turba esgarriada i mal disposta, i aquell jo sóc que hi va portar primer el nom de Qui en la terra conduia 49 la veritat que tan amunt ens té, I tanta gràcia damunt meu lluia, que, dins les viles del voltant, esquius 45 vaig fer llurs homes a la pagania. Tots aquests altres focs contemplatius, barons van ésser encesos pel foc alt 48 que santa fruita fa en els arbres vius. Guaita Macari i guaita Romuald, que em són germans i en els cenobis nostres 51 cos i esperit van clausurar com cal., ljo vaig dir: 4 L'afecte que demostres parlant amb mi, i el bon acolliment 51 que resplendir jo veig en tots els rostres, ma confiança han dilatat talment com fa a la llum del sol la rosa, oberta 57 tant com la força pròpia li consent. Doncs, Pare, digues amb paraula certa si jo prou gràcia rebre puc de Déu, 60 per contemplar ta imatge descoberta. Quel monte a cui Cassino è nella costa fu frequentato già in su la cima se dalla gente ingannatà e mal disposta, e quel son io che su vi portai prima lo nome di colui che 'n terra addusse 4a la verità che tanto ci sublima: e tanta grazia sopra me relusse, ch' io ritrassi le ville circunstanti 4s dall'empio cólto che "l mondo sedusse. Questi altri fuochi tuttí contemplanti uomini fuoro, accesi di quel caldo 4s Che fa nascere i fiori e' frutti santi. Ul-18 Qui è Maccario, qui è Romoaldo, qui son li frati miei che dentro ai chiostri fermar li piedi e tennero il cor saldo.a di E io a lui: eL'affetto che dimostri meco parlando, e la buona sembianza ch'io veggio e noto in tutti li ardor vostri, x, cosi m' ha dilatata mia fidanza, come 'I sol fa la rosa quando aperta tanto divien quant'ell' ha di possanza. 51 Però ti priego, e tu, padre, m'accerta s' io posso prender tanta grazia, ch' io ti veggia con imagine scoverta2. -