CANT XXII

CEL SETÈ O DE SATURN:
ÀNIMES DE CONTEMPLATIUS

Sant Benet i els seus companys. —Corrupció dels monestirs.

CEL VUITÈ O ESTRELLAT: TRIOMF DE CRIST

El signe dels Bessons (Gèminis). Invocació. Cop d'ull
als planetes i a la terra.

OPRÉS de l'estupor, envers la guia
em vaig girar, com pàrvul que recorre
8 a aquella en qui més que en ningú confia,

i ella, com fa la mare que socorre
el fill que esblaimen la temor i l'anhel,
6 que amb amorosa veu el mal esborra,

em digué: dç Que no ho saps que ets en el Cel2
éÍ no saps tu que tot el Cel és sant,
9 i allò que en ell es fa ve de bon zel2

I com t'hauria transtornat el cant
i el meu riure, ho podries deduir
19 després que el crit et commovia tant,

CANTO XXII

OPPRESSO di stupore, alla mia guida mi disse: eNon sai tu che tu se' in cielo2
mi volsi, come parvol che ricorre € non sai tu che 'l cielo è tutto santo,
: sempre colà dove piú si confida, e ciò che ci si fa vien da buon zelo2 .
e quella, come madre che soccorre Come t'avrebbe trasmutato il canto,
subito al figlio palido e anelo e io ridendo, mo pensar lo puoi,

s Con la sua voce, che 'Í suol ben disporre, poscia che 'l grido t'ha mosso cotanto: — 4