n MI Peos 9é adar diir Iadar aA idS 2 S . as:. 256 LA DIVINA COMÈDIA el litoral adriàtic, fou fundada per Pietro degli Onesti, conegut per Petrus Peccator, l'any 1096, quan Sant Pere Damià feia poc que era mort. En el temps del Dant, es creia, però, que Sant Pere Da- mià era el mateix Petrus Peccator de Santa Maria in Porto, i no és probable que aquí el Dant vulgui desfer un error, perquè, si així fos, ho diria d'una altra manera, s'expressaria més clarament i més pre- cisament. Els més moderns i més responsables comentaristes del Dant, accepten el Pietro Peccator fui, O sigui, en primera persona, atribuint a Sant Pere Damià els dos noms, un al monestir de l'Ave- llana i D'altre al monestir de Santa Maria in Porto. La tercina així queda molt més natural i el sentit més clar, a més a més, de les cent cartes que es conserven de Sant Pere Damià, vuitanta-sis són signades Petrus Peccator monacbus. El Sant seguirà dient encara que li restava poca vida quan va ésser cridat a aquell capel cque es transmet de mal a pitjora. Jo ho he traduit en forma viva i popular: eque surt del foc per anar a parar a les brases,. Es refereix al capel cardenalici, que passant d'uns cardenals als altres, va de mal a pitjor, remarcant aquí, encara una vegada més, la relaxació de la Cúria romana. Fa notar el Van- delli que el Dant comet un anacronisme, perquè el capel cardenalici fou concedit a partir de 1252, quasi dos-cents anys després que Sant Pere Damià fou consagrat cardenal. j Tot seguit ataca Sant Pere Damià el luxe dels prelats: d Vingué Cefas i vingué el gran Vas de l'Esperit Sant, magres i descalços, menjant en hostals de mala mortx. Cefas és el nom que Crist donà a Simó, i que vol dir cpedrax, el gran Vas de l'Esperit Sant és el Vas d'Elecció, l'Apòstol Sant Pau. Ara diu que els moderns Pastors són tan pesants (greus), amb el doble sentit de la gravetat del càrrec i del pes dels bons aliments, que volen ésser portats i volen que els aixequin la cua del mantell. I acaba el sant asceta amb un autèntic insult, d'aquells que el poeta ja no estalvia des que el seu rebesavi li ha aconsellat que tiri al dret: 4Cobreixen de llurs mantells els palafrens i així dues bèsties van sota una pell. Oh paciència de Déu, que suportes tanta corrupciólo Després d'aquestes paraules, tots els:altres esperits, ajuntant-se a la indignació celeste, varen fer un crit que el Dant no va entendre, perquè li sonà a les orelles com un tro estrepitós i sobrenatural.