PARADÍS. CANT XXI ZSS

 

famar. És a dir, l'ànima manifesta que pot veure Déu, però els
designis de la voluntat divina, que és el que el Dant li demana, ens
dirà que són molt més enllà del seu esguard i del seu coneixement:
cPerò aquella ànima que més resplendeix en el Cel (és a dir, la
Verge Maria) i el serafí que té l'ull més fixat en Déu, no podrien
satisfer la teva pregunta. Perquè això que demanes s'endinsa tant
en l'abisme de l'etern estatut (de tot el que és ab aeterno estatuit per
Déu), que cap vista creada no hi pot arribarx. Com a consequència,
dirà al poeta que, quan torni al món, manifesti això ben clar, i digui
als homes que no es trenquin més el cap discutint sobre la predes-
tinació, perquè ela ment que aquí és llum, a la terra treu fumv i
cper tant, no es pot saber allà baix una cosa que ni aquí dalt es pot
presumir2..

El Dant es fa enrera i humilment demana a l'esperit qui és.
l aquest diu: cA Itàlia, entre dos mars (el Tirrè i l'Adriàtic), hi ha
un penyalar que no dista molt de la teva pàtria (els Apenins) i on
se sent tronar a baix (per l'alçada de les muntanyes). Allí es fa un
gep que s'anomena Càtria (es destaca dels Apenins a la latitud de
Gubbio i va vers l'Adriàtic, entre nord i llevant, i arriba a una alçada
de 1.700 metres). Sota d'aquest gep, es consagrà un erm a làtrian
(al culte exclusiu de Déu). Aquest erm és el Monestir de Santa
Croce di Fonte Avellana, de l'Ordre dels camaldulencs.

Diu l'ànima que, allí, sols amb dmenges de licor d'olivao
—menges quaresmals guisades amb oli i sense greix—, passant
fred i calor amb robes sumàries, i duent una rígida vida monàstica,
féu vivíssim el seu desig de religió. I afegeix que aquell claustre
fou fèrtil pel Cel, i que avui no ho és, ci això convé que es reveli
aviato. Els comentaristes no saben ben bé a què es refereix el Dant
amb aquestes darreres paraules.

cEn tal lloc, continua l'ànima, vaig ésser jo Pere Damià, i Pere
Pecador vaig ésser en la casa de Nostra Dona sobre el lifo adrianox
(litoral adriàtic). Aquests versos han estat comentats contradictò-
riament. El segon vers de la tercina, segons uns, ha de llegir-se
te Pietro Peccator fu nella casav, segons altres, ce Pietro Peccator fuòv,
és a dir, amb el verb, no en tercera persóna, sinó en primera, que
s'escriu també fu".

La crítica històrica ha demostrat que Santa Maria in Porto, sobre

Ar

D

S UTECiITIEategisettategetariós
ER CI BERT Iet tr

prrr
i ittciai hé

SEra
ccir

Da iia ccta MS ER SS

Urtees
dor

ú
h

Sr SU

D iTaiia

E

EE