Mrd h
M EOL

D L
ererer

BEA RA NG EOS SE

 

383
c0 3e

254 LA DIVINA COMÈDIA

 

l'època — di porta el nom d'aquell rei que fou conhort i sota d'ell
fou morta tota malícian — aHudeix el regne fabulós de Saturn, en el
qual la terra gaudí de la famosa Edad d'Or (Ov.: MET: 1, 89-112)—
va veure el poeta una escala daurada, símbol de l'exceHència de la
vida contemplativa, com remarca l'antic comentarista d'Imola, i
d'aquesta escala àuria el Dant no en veu la fi, perquè arriba
fins a Déu.

Com les cucales, desenfredorint-se a la matinada, fan curtes
volades anant i venint, i donen voltes batent les ales, així el poeta
va veure, per la magnífica escala, un pujar i -baixar, i un aturar-se
d'esperits lluminosos, i aquell que més se li atansà féu pensar al
Dant que un desig d'amorosa caritat l'açostava vers ell, i Beatriu,
veient les ganes de parlar del nostre poeta (perquè eveu en Qui tot
veu2, O sigui, rep la ciència directa de Déu), l'incita a esbravar el
seu desig.

Comença el diàleg amb aquell noble i entonat preludi que usa
sempre el Dant en adreçar-se a les ànimes benaurades. Í de seguida,
dues preguntes: éPer què en el cel de Saturn calla la dolça simfonia
del Paradís2 4Per què aquest esperit s'acostaè

A la primera pregunta, l'esperit dirà que caquí no es canta, pel
mateix motiu que Beatriu no ha rigutx, és a dir, perquè el cant no
podria ésser resistit per l'eorella mortals del poeta. A la segona
questió, aclarirà, l'ànima contemplativa, que no sent ni més ni
menys amor per ell que les altres ànimes, i que el fet que sigui ella
qui ha vingut a trobar-lo, es deu a dl'alta caritat que aquí ens fa
serventss, a'la Providència de Déu, que a cadascuna assigna una
gestió determinada.

Iara el Dant vol endinsar-se encara en el tema hermètic de la
predestinació, i demana per què precisament l'ànima ha estat triada
entre les seves companyes per venir a rebre'l: "iper què predesti-
nada tota sola, — enmig de les que et volten, fores tu2" La llum va
fer del seu centre un eix, i començà a girar com una mola veloç,
i l'amor que contenia va respondre: eLa llum divina penetra en
l'interior de la meva llum, i la virtut d'aquesta llum, conjunta amb
el meu esguard, m'eleva fins a veure l'Essència d'aquesta virtut, que
és Déu. De la virtut divina, en ve la joia manifestada en resplendor,
i com més clara és a la meva vista, més claror hi ha en la meva