PARADÍS. CANT XXI 2563

 

De llurs mantells cobreixen el cavall,
i dues bèsties van sota una pelll
136 Paciència, é què esperes per l'estrallè o

A aquesta veu, de flames un novell
fulgurar per l'escala descendia,
188 i, girant, llur esclat era més bell.

l al volt d'aquella van parar llur via,
i van fer un crit tan elevat de so,
que no el comparo a res, ni el comprenia,

143 perquè tot va eixordar-me amb el seu tro.
Cuopron de' manti loro i palafreni, A questa voce vid' io pià fiammelle
si che due'bestie van sott' una pelle: di grado in grado scendere e girarsi,

185 OL pazienza che tanto sostienila e ogni giro le facea pià belle. 186

Dintorno a questa vennero e fermarsi,
e fero un grido di si alto suono,
che non potrebbe qui assomigliarsi:

nè io lo "ntesi: si mi vinse il tuono. — ,44

COMENTARI AL CANT XXI

N la ràpida ascensió al setè cel, o de Saturn, Beatriu ha deixat

de riure, el perquè, ella l'explica al poeta: a manera que van

pujant vers l'Empiri, Pesclat de la rialla dels benaurats va essent

més intens, i el poeta, home de carn i ossos, no podria resistir-lo :

eFores tu semblant a Sèmele, en la cendra anorreada, li diu la

dona santa. Ja feia massa temps que teníem oblidat el nostre
Ovidi, és per això que Beatriu l'aHudeix.

Hem recordat Sèmele i el desastre dels seus fills, en els primers
versos del cant XXX de l'INFERN, aquí ens refresca el moment precís
en el qual la filla de Cadmus, enganyada per Juno, va voler veure
el seu amant Júpiter en ple fulgor, i fou tornada cendra pels raigs
del pare dels déus.

cDintre el cristall que volta el móno —el planeta Saturn, que
gira al voltant de la terra, segons les teories astronòmiques de