E ERES S EREEIRE

ddd ater

UA NGda E Mr eènt IMR EE S E MSs tra

ar RHA tèei na ti Mra ira CI IAA )A L

 

LA DIVINA COMÈDIA
r aaar rcpaia nna spa i iaa oira

Formen un gep que s'anomena Càtria,
sota del qual un erm rebé saó
perquè només fos disposat a làtria. v

111
Així recomençava el terç sermó ,
i digué prosseguint: eAllà tan viva
114 em fou de servir al Cel la intenció,
que sols amb menges de licor d'oliva
passava calor i fred a la lleugera,
u7 content d'aquella sort contemplativa.
Fèrtil pel Cel en aquells dies era
aquell claustre, que avui no fa bon gra,
120 i això, que es digui clarament, s'espera.
En tal lloc vaig ser Pere Damià,
i Pere Pecador dintre la casa
123 de Nostra Dona, ran de l'Adrià.
Poca vida mortal m'era romasa
quan vaig ésser cridat a aquell capel
126 que surt del foc per 'nar a parar a la brasa.
Anaven Cefas i el gran Vas fidel
magres i pobres i amb la planta nua,
129 i no els venia el dejunar a repèl.
Però de servidors volen corrua
els bisbes d'avui dia, i amb treball
182 els tenen d'ajudar i portar la cua.
€ fanno un gibbo che si chiama Catria, In quel loco fu' io Pietro Damiano,
di sotto al quale è consecrato un ermo, e Pietro Peccator fu" nella casa
11 Che suole esser disposto a sola latria.2 di Nostra Donna in sul lito adriano. 198
Cosi ricominciommi il terzo sermo, Poca vita mortal m'era rimasa,

e poi, continiandó, disse: cQuivi quando fui chiesto e tratto a quel cappello
ia al servigio di Dio mi fe' si fermo, che pur di male in peggio si travasa. 126
che pur con cibi di liquor d' ulivi Venne Cefàs e venne il gran vasello

lievemente passava caldi e geli, dello Spirito Santo, magri e scalzi,
117 COntento ne' pensier contemplativi. prendendo il cibo da qualunque ostello. ,ss
Render sòlea quel chiostro a questi cieli Or voglion quinci e quindi chi i rincalzi
fertilemente, e ora è fatto vano, li moderni pastori e chi li meni,

139 SÍ che tosto convien che si riveli. tanto son gravil, e chi di retro li alzi..— ,a,