PARADÍS. CANT XXI 249 —— allarguen la volada sens retorn, O tornen fins al lloc de la partença, 39 i altres només rodant fan el sojorn, així mateix se'm va mostrar a la pensa, en llur guspirejar, la banda pia, 49 a un cert graó d'aquella escala immensa. I aquell que més a prop s'entretenia es féu tan clar, que deia jo pensant : 45 c Prou veig l'amor que el teu esclat m'envia: Mes la qui em senyalava el com i el quan del silenci i del dir, restava muda, 48 i a desgrat meu seguia jo callant. I ella, del meu silenci coneguda la causa, pel seu veure en Qui tot veu, 51 c Esbrava el teu desiglo féu commoguda. ljo vaig dir: e No tinc mèrit de preu per fer-me digne aquí de ta respostà, 54 mes per la qui del meu silenci em treu, vida beata que ets oculta i hoste dins l'alegria teva, ino em vols dir 57 la causa que prop meu així t'acosta2 l digues, é per què atura el seu camí, del Paradís la dolça simfonia , , 60 que tan devota se m'ha fet sentir2 poi altre vanno via sanza ritorno, : Per ch'ella, che vedea il tacer mio altre rivolgon sè onde son mosse, nel veder di colui che tutto vede, se € altre roteando fan soggiorno, mi disse: eSolvi il tuo caldo dision.. — 4, tal modo parve me che quivi fosse E io incontinciai: eLa mia mercede . in quello sfavillar che "nsieme venne, nodú mi fa degno della tua risposta, 44 Si come in certo grado si percosse. ma per colei che'l chieder mi concede, y, E quel che presso pià ci si ritenne, Vvita beata che ti stai nascosta si fè si chiaro, ch' io dicea pensando: dentro alla tua letizia, fammi nota 45 tlo veggio ben l'amor che tu m'accertnex, la cagion che si presso mi t' ha posta: 44 Ma quella ond' io aspetto il come e'l quando e di perchè si tace in questa rota del dire e del tacer, si sta: ond' io, la dolce sinfonia di paradiso, 4s Contra il disio, fo ben ch' io non dimando.. — , che già per l'altre suona si divota:. 80 IM-17 ,