CANT XXI

CEL SETÈ O DE SATURN:
ÀNIMES DE CONTEMPLATIUS

dscensió a Saturn. Escala daurada de Saturn a l'Empiri.
Sant Pere Damià. Paraules del Sant sobre la predestinació i sobre
la seva vida. —Contra el luxe dels prelats.

ENIA els ulls ja fixos en la faç
de Beatriu, i el cor, amb la mirada,
8 fora d'ella de res no feia cas.

Ella no reia ja, i 4 Si enriolada
jo fosx va dir-me, 4 fores tu semblant
6 a Sèmele en la cendra anorreada :

car la bellesa meva rutilant
més s'arbora en l'etern palau fent via,
9 a mesura que més es va enfilant,

i Si no es temperés, tant lluiria,
que el teu poder mortal, al seu fulgor,
12 arbre que el llamp ha esgalabrat seria.

CANTO XXI

Ià eran li occhi miei rifissi al volto chè la bellezza mia, che per le scale
della mia donna, e l'animo con essi,. — dell'etterno palazzo pià s'accende,
3 € da ogni altro intento s'era tolto. com' hai veduto, quanto piú si sale, 9
E quella non ridea, ma eS' io ridessis se non si temperasse, tanto splende,
mi cominciò, etu ti faresti quale che 'l tuo mortal podere, al suo fulgore,

s fu Semelè quando di cener fessi, sarebbe fronda ché trono scoscende. 18

p01t-

t

E

sal

r';gj_ un

RS I

:

PGURUE

h

3e