ra Eaa E t CIMELOIAISE S SE EE S SSL a LLdSASEA nna aTa

 

Era “\3::1

246 LA DIVINA COMÈDIA

 

cL'altre (Rifeu), per gràcia que rajà de tan pregona fontana
que mai criatura no s'adona amb la mirada del seu principi, visqué
tan rectament, que Déu li obrí els ulls a la nostra redempció futura.
Rebutjà el tuf del paganisme. Aquelles tres dones que vas veure
tocant a la roda de la dreta (les Virtuts teologals, en la magna pro-
cessó del Paradís terrenal), li feren de baptisme, quan més de mil
anys el separaven del batejara. El Buti diu, molt justament, que
aquest cas de Rifeu és una invenció del Dant, però que el poeta ha
volgut, amb ell, ensenyar com es pot salvar el qui es trobi en anà-
loga situació, si plau a Déu, mantenint-se la justícia divina.

d Multis gentilium facta fuit revelatio de Cbristov, diu Sant Tomàs,
j el Dant, en aquest gran examen teològic, no ha volgut passar per
alt un punt tan profund i delicat de la predestinació.

c Oh, predestinació, que remota és la teva arrel de l'abast de la
mirada que la Primera Causa no veu total Mortals (diu l'Àguila),
aneu amb peus de plom a judicar, que nosaltres que veiem Déu,
encara no coneixem tots els elegits. l'ens és dolç aquest no saber,
perquè el nostre bé s'afina en aquest bé, i nosaltres volem el que
Déu vol..

I totes les llums beneides, i entre elles, amb un acord perfecte,
Rifeu i Trajà, acompanyaren amb un fulgurar potentíssim les parau-
les de l'Àguila, com un bon citarista acompànya un bon cantor,
perquè esdevingui més bell el cant.