PARADÍS. CANT XX 245

 

Déu vol que si tu ets infidel siguis condemnat, però podrà haver-hi
tant amor en Déu i en tu tan viva esperança, que Déu voldrà que
aquella primera voluntat no es tolgui— car ella és ferma i vol
que tot infidel sigui damnat —, però voldrà, al mateix temps, que
es trobi manera que tu deixis d'ésser infidel i et tornis fidel, i així
sempre és ferma la voluntat de Déu, tant l'absoluta com la condi-
cionada,. Aquesta voluntat no és vençuda en el sentit humà, s.1ó
que vol deixar-se vèncer, concedint les gràcies necessàries i, en
definitiva, vencent, produint la victòria de l'infinit amor i de la infi-
nita misericòrdia de Déu.

Després del preàmbul, anem als casos concrets: d Aquests dos
pagans que veus i que et meravella trobar en la regió dels àngels,
no van sortir de llurs cossos com tu creus, O sigui, gentils, sinó
cristians i en fe ferma, un abans de la passió i un després de la pas-
sió de Crist. Perquè Pun (l'emperador Trajà), de l'Infern tornà als
Ossos, i això fou mercè d'esperança viva, que pregà a Déu perquè
el ressuscités, i pogués convertir-se i cremar en tal foc d'amor
autèntic, que Ífos digne, en la seva mort segona, de venir a aquest
lloc altíssim .

En el cant X del PURGATORI ja hem vist l'exemple de Trajà i la
vídua, i hem comentat la llegenda de la resurrecció i la salvació de
l'Emperador per la fervent intercessió de Sant Gregori. Citarem
aquí el text on Sant Tomàs analitza com fou possible la resurrecció
i la salvació de Trajà, pel valor que dóna a l'ortodòxia d'aquest punt
tan interessant del nostre poema :

t De facto Traiani hoc modo potest probabiliter aestimari, quod
Precibus B. Gregorii ad vitam fuerit revocatus, et ita gratiam conse-
cutus silt, per quam remissionem peccatorum babuit, el per consequens
immunitatem a poena : sicut etiam apparet in omnibus illis qui fuerunt
miraculose a mortuis suscitati, quorum plures constat idololatras et dam-
nalos fuisse. De omnibus talibus enim similiter dici oportet, quod non
erant in Inferno finaliter deputati, sed secundum praesentem propriorum
meritorum iustitiam, secundum autem superiores causas, quibus praevi-
debantur ad vitam revocandi, erat aliter de eis disponendum. Vel dicen-
dum, secundum quosdam, quod anima Traiani non fuit sempliciter a
reatu poenae aeternae absoluta, sed eius poena fuit suspensa ad tempus,

scilicet usque ad diem iudiciin (SuM. THEOL. m, SUPPL. 71, 5).
IM-17

Bsseses.
L
x

N iia tesitota io tets t itl

Drd t caTr l ir

iE »:_x.";r.gí:?:

SRGRERSES
ESERTGCRDARÓ

PetNI in 7o

cuct c ecus

ERr o npeees

id

IE

0

M: