d A'.

ua magi piisisrecen

E cida sE M aaaa

 

:
:

242 LA DIVINA COMÈDIA

 

COMENTARI AL CANT XX

N callar l'Àguila, el csigne del món i dels seus guiesx — de
l'Imperi i dels emperadors—, totes les ànimes beates, fent-se
més lluminoses de joia, entonaren un cant que el poeta no ha pogut
retenir a la memòria. I aquest silenci de l'Àguila i aquest cant dels
esperits, recorden al Dant la posta del sol, caquell que ilumina tot
el móno, i el sobtat aparèixer dels astres, en els quals es reflecteix
la llum solar, i aquest fenomen omple les dues primeres tercines del
cant, que tenen un to solemne d'inicial orquestra.

El comentari que fa el poeta al càntic lluminós, és una admiració
al dolç amor, divina caritat de les ànimes beates, que cs'emmantella
de riures, arriscada i originalíssima imatge, amb la qual expressa
que la rialla és l'alegria que els esperits manifesten fent més viva la

. llum de la seva aurèola (mantell).

Un cop han callat les c angèliques esquelles x que eren dins de
les ccares gemmeso del cel de Júpiter, el poeta sent el mormoleig
d'un riu, que expressa la potència, de la seva deu, i de seguida, de
la mateixa manera que el so en la mandolina es forma, prement les
cordes, en el coll de l'instrument, i en l'ocarina, bufant, en els forats,
el cant es formà dins del. coll de l'Àguila lluminosa acom si fos
buito. El que en el coll només era veu, en el bec es converteix en
paraules, i ara el meravellós ocell diu que els esperits lumínics que
formen el seu ull són els més elevats d'aquest cel sisè. I comença
a enumerar-los: El que fulgura en la pupiHa cfou el que cantà
l'Esperit Sant i l'Arca transportà de vila en vila2. És, naturalment,
el rei David.

cDels cinc que fan el cercle de la cella, el que està més al costat
del bec és el que conhortà la vídua de la mort del seu filla. Es
refereix a l'emperador Trajà, del qual, i d'aquest acte de la vídua,
hem parlat extensament en el comentari del cant X del PURGATORI.
Més endavant, i en aquest comentari mateix, tornarem al cas de
Trajà i de la seva resurrecció i conversió al Cristianisme.

c El que segueix immediatament, per vera penitència reculà la
mort. Í ara coneix com el judici etern no es trasmuda, malgrat que un