PARADÍS. CANT XX 241

 

Mortals, aneu amb petja mesurada
a judicar, que ni els qui Déu veiem,
185 — de tots els elegits no tenim dada,

i d'aquest no saber ens acontentem,
perquè el bé nostre en aquest bé s'afina,
138 que el que Déu vol, nosaltres ho volem. 2

Així, doncs, d'aquella àguila divina,
per aclarir la meva curta vista,
141 donada em fou la dolça medicina.

l com a bon cantor, bon citarista
fa seguir la polsada de la corda,
144 i el cant més gràcia acompanyat aquista,

així, mentre parlava, ara em recorda
que aquells dos elegits veia entre tots,
com batre d'ull amb batre d'ull concorda,

148 de llur flameig fer companyia als mots.
E voi, mortali, tenetevi stretti Cosi da quella imagine divina,
a giudicar, chè noi, che Dio vedemo, per farmi chiara la mia corta vista,
1es nOn conosciamo ancor tutti li eletti, data mi fu soave medicina. 1éi
ed ènne dolce cosi fatto scemo, E come a buon cantor buon citarista
perchè il ben nostro in questo ben s'affina, — fa seguitar lo guizzo della corda,
iss che quel che vole Dio, e noi volemo.x in che piú di piacer lo canto acquista, - — iga

si, mentre che parlò, si mi ricorda
ch' io vidi le due luci benedette,
pur come batter d'occhi si concorda,

con le parole mover le fiammette. 18