-
;r::
S
qA

c3

ER Etetiit
MMr in nirias

teeteeritrt

E CRsC ioeiaaitet

 

Cmr

240
iia dr dr ar Nr daRr arar oqnametemigatdnis

111

114

117

120

128

126

129

132

di viva spene, che mise la possa

LA DIVINA COMÈDIA

d'una viva esperança sens repòs,
que demanava a Déu ressuscitar-la,
per tenir el seu voler pel bé desclòs.

L'ànima santa de la qual es parla,
nou-vinguda a la carn, on restà poc,
va creure en Déu i Ell va voler ajudar-la,

perquè, creient, va encendre's en tal foc
d'amor autèntic, que a la mort segona
fou digna de venir fins aquest lloc.

L'altra, per gràcia que de tan pregona
fontana raja, que mai criatura
del seu principi amb el mirar s'adona,

tot l'amor seu va disposar a dretura,
tant, que de gràcia en gràcia, Déu li obrí
l'esguard a la redempció futura ,

i, així, creient en ella, no sofrí,
d'aleshores, el tuf del paganisme,
i reptà èls qui bevien d'aquell vi.

Les tres dones li feren de baptisme,

que vas veure en la magna processó,
del batejar, un miHeni li era abisme.

I que lluny tens, predestinació,
l'arrel, de tot l'abast de la mirada
-que no penetra l'Eternal Raó l

tutto suo amor là giú pose a drittura,

ne' prieghi fatti a Dio per suscitarla, per che, di grazia in grazia, Dio li aperse
na Si che potesse sua voglia essèr mossa. l'occhio alla nostra redenzion futura: ta

L' anima gloriosa onde si parla,

ond'ei credette in quella, e non sofferse

tornata nella carne, in che fu poco, da indi il puzzo pià del paganesmo,

uia Credette in lui che potea aiutarla,

e credendo s'accese in tanto foco

e riprendiene le genti perverse. 128

Quelle tre donne li fur per battesmo

di vero amor, ch'alla morte seconda che tu vedesti dalla destra rota,
jy fa degna di venire a questo gioco. dinanzi al battezzar pià d' un millesmo. 1ss
L'altra, per grazia che da si profonda O predestinazion, quanto remota

fontana stilla, che mai creatura

è la radice tua da quelli aspetti

i5o hON pinse l'occhio infino alla prima onda, — che la prima cagion non veggion total. — 143