PARADÍS. CANT XX 239
——r r

I amb l'ull després encara més encès,
digué aquell signe, per desfer-me noses
81 i no tenir-me en l'admirar sorprès :

c Jo veig que ara tu creus aquestes coses
perquè les dic, però no veus el com,
90 i així, si són cregudes, resten closes.

Fas com aquell que aprèn bé pel seu nom
la cosa, mes la seva quiditat
83 veure no pot si no la hi mostra un hom.

En el regne del Cel tal força ha entrat
d'amor càlid i vívida esperança,
96 que venç a la divina voluntat,

no com l'home vers l'home abraonant-se,
puix que la venç perquè vol ser vençuda,
99 i, vençuda, ella venç amb sa bonança.

L'ànima quinta el rostre teu trasmuda,
i la primera encar, perquè tu veus
8 — que aquí entre els àngels han tingut cabuda.

Dels seus cossos no van sortir, com creus,
gentils, mes cristianes i amb fe altiva,
105 ans i després dels claus en mans i peus.

Que l'una de l'Infern, on no s'arriba
a bon voler mdi més, va tornar a l'os,
108 i mercè fou d'una esperança viva,

Poi appresso, con l'occhio pià acceso,
lo benedetto segno mi rispose
es Per non tenermi in ammirar sospeso:

alo veggio che tu credi queste cose
perch' io le dico, ma non vedi come,
so Si che, se non credute, sono ascose.

Fai come quei che la cosa per nome
apprende ben, ma la sua quiditate
ss veder non può se altri non la pròme.
Regnum coelorum violenza pate

da caldo amore e da viva speranza,
se Che vince la divina volontate,

non a guisa che l'omo a l'om sobranza,
ma vince lei perchè vuole esser vinta,
e, vinta, vince con sua beninanza. es

La prima vita del ciglio e la quinta
ti fa maravigliar, perchè ne vedi
la region delli angeli dipinta. aa

De' corpi suoi non uscir, come credi,
gentili, ma cristiani, in ferma fede
quel de' passuri e quel de' passi piedi. — 198
Chè l' una dello "nferno, u" non si riede
già mai a buon voler, tornò all'ossa,
e ciò di viva spene fu mercede: s08