238 LA DIVINA COMÈDIA g // r rrgsog————— I aquell que en l'arc davallador s'inscriu, fou Guillem, i la terra que l'enyora: 63 plora per Frederic i Carles viu ara coneix aquí com s'enamora el Cel del rei que és just, i pel semblant 86 del seu fulgor, l'amor fa entenedora. cI qui creuria, entre la gent errant, que Rifeu, el de Troia, tens enfront, 60 i de la corba és el cinquè llum sant è Ara coneix bastant del que en el món de la divina gràcia no es sabria, T9 encara que ell no en pot copsar el pregon. 2 “ Com alosa que en l'aire del nou dia canta i calla, i contenta s'entreté g amb l'última dolçor que la sacia, tal fou la imatge que el segell manté de l'Eternal Plaer, de qui al desig, 78 qualsevol cosa tal com és devé. l em va passar que vaig trobar-me al mig d'un dubte, i com dins vidre el dubte em resta 81 visible, i tant al cor em féu trepig, que de la boca 4d Què se'm manifesta2è 2 em va arrencar amb la força del seu pes, EM ,,; 84 i de guspirejar vegí gran festa. : É E quel che vedi nell'arco declivo, Quale allodetta che "n aere si spazia %É Guiglielmo fu, cui quella terra plora prima cantando, e poi tace contenta €a che piagne Carlo e Federigo vivo: dell" ultima dolcezza che la sazia, 15 %3_ ora conosce come s' innamora tal mi sembiò l' imago della 'mprenta i lo ciel del giusto rege, ed al sembiante dell'etterno piàcere, al cui disio . es del suo fulgor lo fa vedere ancora. ciascuna cosa qual ell'è diventa. 19 : Chi crederebbe già nel mondo errante, E avvegna ch' io fossi al dubbiar mio 3 che Rifeo Troiano in questo tondo li quasi vetro allo color ch' el veste, $ so fosse la quinta delle luci sante2 tempo aspettar tacendo non patio, 81 Ora conosce assai di quel che 'l mondo ma della bocca a Che cose son questePr veder non può della divina grazia, mi pinse con la forza del suo peso3 vs ben che sua vista non discerna il fondo.s. — per ch' io di coruscar vidi gran feste. 94 i ii