Pa S SEA

rr E tsptag pE

 

6

LA DIVINA COMÈDIA

23
Da ar cn aaaad maa tp aca m acadr

15

18

21

24

27

83

86

O dolce amor che di riso t'ammanti,
quanto parevi ardente in que' failli,
15 Ch'avieno spirto sol di pensier santil

Poscia che i cari e lucidi lapilli
ond' io vidi ingemmato il sesto lume
19 puoser silenzio alli angelici squilli,

Oh dolç amor que emmantellat romans
de riure, com ardent en les centelles
et mostrares covant pensaments sants l

Després que, dins les cares gemmes belles
que el sisè llum com a joiells inscriu,
callaren les angèliques esquelles,

oir em semblava el mormoleig d'un riu
que per les pedres clarament declina,
dient que el doll d'on es nodreix és viu.

I com pren forma el.so de mandolina
en el coll, i bufant en els forats
la música es desprèn de l'ocarina,

així, sense esperar segons comptats,
el mormoleig de l'Àguila sortia
pel coll, com si fos buit. Sons acordats,

que només eren veu en primeria,
en el bec van ser mots prenent el vol,
com esperava el cor, on jo escrivia.

c La.part meva que veu, i sent el sol
en àguiles mortals 2 va començaf,
cara que fixament guaitis es vol,

perquè, dels focs que em vénen a formar,
aquells dels quals el flam Pull m'espavila,
són els que atenyen el més alt replà.

cosi, rimosso d'aspettare indugio,
quel mormorar dell'aguglia salissi
su per lo collo, come fosse bugio.

Fecesi voce quivi, e quindi uscissi
per lo suo becco in forma di parole,
quali aspettava il core, ov' io le scrissi.

Daa

udir mi parve un mormorar di fiume
che scende chiaro già di pietra in pietra,
s1 mostrando l'ubertà del suo cacume.

E come suono al collo della cetra
prende sua forma, € si com'al pertugio
44 della sampogna vento che penetra,

cii

gr N

uLa parte in me che vede, € pàte il sole
nell'aguglie mortalix incominciommi,
eor fisamente riguardar si vole, 88
perchè de' fuochi ond' io figura fommi,
quelli onde l'occhio in testa mi scintilla,
e" di tutti lor gradi son li sommi. "6